dimarts, 30 de setembre del 2008

Les 10 millors cançons.... Gòtiques


Tercera part de la serie de toptens. Cantó oscurillu, cert... però mira, sempre va bé escoltar cançons del gènere i deixar-vos embolcallar per les seves atmosferes sinistres... Bones per moments de depresió profunda, o per posar-les al ipod tot fent una volta per algun dels bonics cementiris que tenim a prop. Montjuïc, el Cementiri General de Reus (del qual algun dia en faré un post) o el de Tarragona mateix, que té una part antiga que no té res a envejar als seus germans grans.

1.- Current 93 - Lucifer over London
Llarga com un dia sense pa... Sinistre a més no poder. Al final de la cançó se senten unes campanes, símbol de que Lucifer entra a Londres, la pell de gallina.
2.- The 69 eyes - The Chair

Cançó sobre el suicidi, treu la cadira que està just sota meu i deixam penjant sol, en la miseria.
3.- Christian Death - Silent Thunder
Com pot ser un tro, silenciós? Sempre m'ha impactat.
4.- Paradise Lost - World's Pretending

Està aquí per lo emotiva que és... parla sobre estar sol.
5.- Bella Morte - Away

En vai parlar en el seu dia... feu click
6.- Bauhaus - She's in parties
http://www.goear.com/listen.php?v=691abca
Els Bauhaus són els Bauhaus, casi casi els millors.
7.- Lacuna Coil - Heaven's a lie
http://www.goear.com/listen.php?v=d80dde9
Lacuna Coil són neogòtics, potser no mereixen estar aquí, però a mi sempre m'han agradat.
8.- Lacrimosa - Halt Mich http://www.goear.com/listen.php?v=62adf26

Alemanys. No tenen cap mena de desperdici els crits agònics en plan suplica del cantant al final de la cançó cridant Halt mich... (vol dir Stop me...)
9.- Xandria - Ginger

Cançó absolutament depriment. Genialíssima.
10.- Phantom Vision - Archfiend
Són peculiars, dubtava entre ells i Alien Skull Paint. Els dos són així una mica rollo vuitantero.

Això és tot per avui, espero que us hagi agradat i tal!
I com deia el senyor Lugosi: "Disfruta de la muerte mientras vivas"

dilluns, 29 de setembre del 2008

The Offspring - all I want

Una de les meves cançons preferides. M'ha costat de penjar perque a youtube als videos d'aquesta cançó en molts posa algo així com: "Embedding disabled by request" No sé què guanyen fent això... Trobo que enllaçar un video a una altra pàgina no és res dolent, al contrari, no? Obre portes al video penso jo...
En fi, a lo que anava, de les meves cançons preferides pel gran subidón que t'agafa quan l'escoltes. El video és dels temps en que feien Sputnik pel 33, sempre era una alegria sentir que el videoclip que anaves a veure començava amb el Ya ya ya ya ya.. Se't dibuixava un somriure al rostre i pensaves Siiiii els Offspring! Aix, quins temps aquells... Ja feia temps que em rondava pel cap penjar-lo, em resistia, però al final.. aquí us el planto. A qui no li agradaria ser una estrella del punk i fotre aquets salts per dalt d'un escenari mentres el públic s'està fotent de codassus? A mi personalment m'encantaria ser un d'ells per un dia, i sentir el subidón desde un escenari, però només un dia que a mi ja m'agrada ser normal, pobre i sense fama. Sabíeu que el cantant és químic? Juas! Els camins on et pot arribar a portar la carrera de química són ben sorprenents...
Enjoy!!


Cause I'm sick of not living to stay alive

Leave me alone, I'm not asking a lot

I don't wanna be controlled

That's all I want

dissabte, 27 de setembre del 2008

Lliçons d'higiene i relax

Cast: Newton, as himself

Music: 'Bonito es' by Los Sencillos

divendres, 26 de setembre del 2008

El nou Maybe Someday


Només fa una estona que li he cambiat la cara al blog, i ja trobo a faltar com era abans! Us en recordeu... aquells colors... snifff! :_( Però bueno... La nova cara no em desagrada, una mica nyonya potser?

Que nyonya! Lo que m'ha costat, caguntot!! Tota la puta tarda per fer això! Que dius... calia?

I a més he perdut coses pel camí... Com la meva llista de temes del Last FM que no se com coi la vaig embdejar (si alguna ànima caritativa sap com es fa i em vol ajudar...) Ara no sonen els meus temes triats i escollits acuradament per satisfer les vostres orelles, juas, sona tota la tela que tinc a la biblioteca del Last FM, és a dir... que pot sonar qualsevol cosa i quan dic qualsevol vull dir QUALSEVOL! Abans tenia la meva llisteta de temes i ale, m'ho passava bé afegint i treient... Ara no puc ni afegir ni treure, sonen els que li surti dels ous al reproductor! Pot ser que en sec soni el senyor Manson tot tètric, seguit de Sonido intergaláctico de Pinker Tones! I com que no pega, nooo? Per això he tret que soni sola, i aviso aquí públicament. Quan solucioni aquet petit problema tècnic, ja tornaré a donar pel sac amb la reproducción automática.

I reee... Tinc uns links a dalt que posa "Fotos" i "Soporte" que no serveixen per una puta merda i no sé que collons hi foten aquí... (Bé si, el de soporte és publi, fuck!) El títol queda un xic petit pel meu gust, m'agrada gran i que es vegi i aquí no es veu una merda... Depèn de la columna on poso les coses se'm surt del marge con lo cual queda com el putu cul... i què més? Ah bueno, que el blanc de fons el trobo un pèl soso comparat amb aquell groguet que tenia abans, no? Ah bueno, però això del Artist Quilt mola eh... amb les fotos i taaaal... No em calia cambiar la plantilla per fotre-ho però bueno, era només per dir algo positiu sobre el canvi, juas.

Si no us agrada, ho entendré... Però que collons, a mi... en el fons si que m'agrada.

Apa, renoveu-vos o moriu!

dijous, 25 de setembre del 2008

Los Piratas - Fecha caducada

Només dues coses:

- Que jove que estava aquí el gran Iván Ferreiro.

- Los Piratas, millor grup espanyol de la història!

Ah bueno, una altra coseta... Aquet video va ser censurat quan va sortir. I ara tampoc ens sembla gaire heavy ni res... Curiós.


Tot mirant el meu gat com guaita per la finestra me'n adono de dues coses: La primera és cada dia está més pelut per l'arribada del fred. La segona que estic en sequera d'idees per penjar al bloc. Ja hi som, si tens un bloc tens l'obligació d'actualitzar, i és terrible! Mira'l ell, tot guaitant per la finestra sense cap altra preocupació que veure la gent com passa, sense saber ni tan sols que vol dir "gent". Ara es mou, ve cap a mi... No, es fot a jaure damunt la taula, com si res. Olora, em mira... no s'inmuta. No és com nosaltres els humans que constantment ens estem autoanalitzant i pensant com de bé estaríem si...si ens toqués la primitiva (ara es llepa), si ara no hagués de fer qualsevol parida que ens fa mandra, si tingués això allò, qualsevol cosa ens està bé per sentir-nos desgraciats. I mira els gats... Ells si que viuen bé, carai... No vull que em toqui la primitiva, vull ser gat!
Upss! Merda.. la meva condició humana no em permet creure'm la frase... i és clar que vull que em toqui... Mentrestant, seguiré buscant i rebuscant les mil i una parides per sentir que tot és una merda.
Bé, me'n he d'anar, a fer alguna cosa que no em ve de gust. Tinc mandra. Oh, quina merda, si!

diumenge, 21 de setembre del 2008

The Whip - Trash



M'encantaaa...

Si algú em sap dir que diu a part de I wanna be trash li estaria molt agraïda!

Apa, enjoy! I wanna...

Dorian - Más problemas

Tú no me permitirías que arrojase mi vida

Voy a tener más problemas si tomo mis medicinas,

si pierdo el mundo de vista cada minuto del día

Y hoy me siento tan débil que te daría mil besos

Voy a tener más problemas si tomo mis medicinas,

si pierdo el mundo de vista cada minuto del día

Qué no daría por ver todo lo que no puedo ver

Qué no daría por ti si el mundo fuera algo mejor

Qué no daría por ser todo lo que no puedo ser

Qué no daría yo ...

Voy a tener más problemas si tomo mis medicinas,

si pierdo el mundo de vista cada minuto del día

dijous, 18 de setembre del 2008

Midnight Madness



Eeeeeei (entonació de Shin Chan) que Midnight Madness té videoclip!!

Són trossos de 20 segons grabats per gent i enviats a la web dels Chemical Brothers http://www.thechemicalbrothers.com/ . Cada video està taguejat (jeje, de fer un tag, taguejar, oju lúcidesa mental) al lloc del món on ha estat fet via Google Earth. Un nou concepte de fer videoclips i més parides així en diuen.

Mola eh ; )

dimarts, 16 de setembre del 2008

Top ten de... CD's sencers

Escoltant el CD dels Placebo "Meds" me'n he adonat que segueix sent per mi igual de bo que el primer dia que el vaig escoltar, fará ja dos anys si no m'equivoco que va sortir. I he pensat, ah pos coi.. Top ten d'aquells CD's que molen en pack, al complert, i que solen ser els que acompanyen a les teves orelles escoltant-los temps i temps, una vegada darrera l'altra, simplement perque són bons.

Bé doncs, seguint el mateix criteri que l'altre topten, és a dir cap, i amb la regla de no repetir grups bla bla bla...

1. Marilyn Manson - Antichrist Superstar
Vaaaaaale vaaaaale, què passa? Tard o d'hora sempre m'acaba sortint el ramalassu Manson, no hi puc fer res. El meu gran ídol! ; ) jeje
2. Placebo - Meds
3. Bad Religion - Recipe for Hate
Aquet és un d'uns quants en aquesta llista de quan me'ls comprava originals! Els vai veure fa temps a Razzmatazz, ja de jaios, va molar. Sempre seran ells.
4. Radiohead - OK computer
La meva adolescència tortuosa i fosca no hagués estat el mateix sense ell.
5. Smashing Pumpkins - Ava Adore
M'encanta, i mira que tenen CD's però aquet... aquet...
6. The Cure - Faith
Ja sabeu perquè, no cal dir més. El concert... de les millors experiències mai viscudes.
7. Klaxons - Myths of the near future
Per mi els Klaxons són dels millors grups que han aparegut en escena últimament. Diferents a la resta, del tot genials.
8. Depeche Mode - Songs of faith and devotion
Poso aquet com podria posar qualsevol altre seu, definiria l'efecte Depeche Mode com aquell que fa que cadascun dels seus CD's els pugui associar a un moment diferent de la meva vida, ni millor ni pitjor, èpoques. Sempre han estat amb mi casi.
9. Daft Punk - Homework
Els meus incis a l'electrònica, gràcies Daft punk! jaja
10. Em deixo a algú... no! me'n deixo a molts! i ara em sap greu per tots aquells que no he posat a la llista. També sento haver posat als Cure tan avall...

Apa doncs!

dilluns, 15 de setembre del 2008

Bella Morte - Away

La meva inspiració blogueriana dels últims dies esborrona que fa por. M'agradaria penjar-vos un video que a mi sempre m'ha semblat fantàstic dels Bella Morte. Potser la qualitat del video no és res del altre món, però la cançó Away personalment em fa posar els pèls de punta, en el video sobretot per l'interpretació tant d'ell (tot i estar fotut de la gola, si us hi fixeu) com d'ella, amb una veu super dolça. Bella Morte són un grup podríem dir que sinistre, amb tocs electrònics dels vuitantes i una estética molt punk que a vegades no sembla quadrar amb les seves cançons. Sensibles, obscurs i ideals per moments en els que t'envaeix la tristesa sense saber perquè.





Away, we grow cold as years pass

Who we were echoes still

I remember your smile still

Though you're far away

I remember tears on your face

Though the reasons fade

Away, for so long we were one

Though dreams fade we are strong

Rain is merely tears on your face

Yet still hope remains

So long my love may we never fade

Our time lives on in a land within

So our eyes may find smiles from our distant days

And at night our stars burn as long as before

Caca de peluche!


D'acord, sé que vaig dir que un blog no serveix per una puta merda (mai tan ben dit...) i sé que vaaaale... potser exploto en excés el http://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado més que el propi youtube i tal... Però, i sense voler justificar-me (o si), els que em conegueu una mica profundament sabreu la meva dèria per temes escatològics varios i tot el que siguin gasos orgànics procedents del interior del cos humà, o sigui, és a dir que, per tant... quan he vist aquesta caca de peluche... NO M'HE POGUT RESISTIR! El desig de compartir-la era més fort que qualsevol principi que pugui tenir al meu cap a l'hora de d'abstenir-me de publicar un post per poc currat o absurd.
Amics i amigues, espero que us hagi agradat. Jo l'he trobat senzillament encantadora.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Bon dia

Desperto d'un son profund i increíblement irònic. Aixeco la persiana i obro la finestra uns pocs centímetres, els suficients perque el cos del meu gat no hi pugui passar a través i caure a baix, de quatre potes, sobrevivint i emportant-se l'ensurt més gran de la seva vida. Em pregunto si sé distingir la realitat de la ficció. The science of sleep em va afectar més del que era necessari. Em passa amb la majoria de coses de la vida, de fet. Meditant sobre si necessito café o prefereixo seguint mig adormida vaig divagant cap al lavabo, podria haver seguit dormint, si... crec que estic millor dormint, passejant entre les paranoies del món oníric sóc feliç. Despertar-se és un ensurt, com el que m'imagino amb el meu gat caient per la finestra, jo caic a la realitat cada vegada que desperto. No, no pendré cafè, bona nit.


dimecres, 10 de setembre del 2008

Aromaterapia

Creieu en la Aromaterapia?
Jo tot el que sigui "creure" no m'acostuma a agradar, però sí sóc la típica obsessa per les olors que em recorden a coses tan abstractes com l'olor a estiu, l'olor a nadal, l'olor a quan era petita i anava al cole, l'olor d'aquella colonia que et posaves per nar de festa quan eres més jove, l'olor a tal, l'olor a qual... Penso que certes olors ens fan sentir bé (La de flors quan vas pel carrer, la de terra mullada quan plou, la de la colonia que t'acabes de comprar i t'ha costat un ronyó...) I també penso en les que ens fan sentir malament (L'olor a petroquímica, l'olor de quan algú acaba de cagar, l'olor a fregidots de bareto xungu...) En fi, que encara que no ho sembli, tenim una mena de biblioteca d'olors dins del nostre interior que en qualsevol moment ens poden recordar coses amb un luju de detalls que potser ni una foto en seria capaç.
Doncs bé, aquí teniu una mostra de fins on pot arribar l'Aromaterapia: Terapia en forma d'aroma pels atacs de pànic.
De la mateixa manera que tots tenim nas per poder olorar, doncs coi...tots hem tingut alguna vegada un atac de pànic!
I jo, aquí present, patint l'efecte Teletienda, que et fa creure que tens necessitats de comprar els articles que ells t'ofereixen, tot i sabent que podries viure perfectament sense ells i sense voler semblar que em deixo menjar la bola indiscriminadament per tot el que la societat de consum m'ofereix... He de confessar-vos que...
Vull aquesta espelmeta!!!!
I consti que no és que estigui tenint un atac de pànic, però , quina gràcia d'espelmeta, jo la vull, jo la vull... La trobo absolutament genial!
Ah! també n'hi ha per si ets un hipocondríac, per si tens adicció a la feina, la cafeïna o al mòbil i una pel pànic a fer anys, en fi, tot tipus de neures humanes! Vosaltres mateixos... és més barato que un psicòleg, fijo! i igual de poc efectiu ; )
Vist a (como no):

dimarts, 9 de setembre del 2008

Top ten de cançons del rollet indie-pop-electro que mola

Ja feia temps que em voltava pel cap la idea d'omplir el blog amb "Tops tens"... No sé, en tinc varios de pensats i taaal i bueno, ja sabeu que podeu opinar i participar i... beeeerg, puag! Estaria bé algun que altre comentari això si! Bé, que aquí us endinyo el primer de tot una saga de Topstens que tinc en ment i, com que segueixen el meu criteri , doncs probablement no tindran cap mena de sentit ; P
(Al començar a escriure això ja he patit cert dubte existencial sobre com titular aquet post, ja veieu que no he pogut resumir el títol)
Comencem amb les cançonetes ya perque desde que algú em va dir que era sosa publicant coses al blog, trobo que ja m'estic passant amb tanta simpatia.
Ehem, seguint la regla autoimposada de no repetir grups...
Here we go
1. Klaxons - Golden Skans
http://www.goear.com/listen.php?v=243f68f
2. The Cinematics - Race to the City
(Dicen que todo esta bien dicen que siempre puede ser peor...)
4. We are Scientists - The Great Escape
5. The Bravery - Honest mistake
6. Editors - Munich
http://www.goear.com/listen.php?v=478237a
10. Kaiser Chiefs - Heat dies down
Uaaaa quina currada, i total per què???? Poca fenya suposo... He dit que era l'inici d'una saga? No sé pas...
Almenys digneu-vos a escoltar-ne alguna home... Penseu que segurament m'he estat més rato jo fent aquet post que els CSS per escriure Alala! Juas!

diumenge, 7 de setembre del 2008

The chemical brothers

Hey Girls Hey boys que els nostres estimats germans químics han tret un recopilatori sense desperdici fa 4 dies!!
I direu... si bueno, un recopilatori... pse! i siiii vaaale... és només un recopilatori, però... a falta de pan buenas són tortas! Ademés... les meves orelles chemicaleres han pogut apreciar certes variacions en les cançons... Seeee... ; )
A Believe li costa arrencar... i el moment de subidón no ens el donen fins ben cap al final de la cançó (hou!), està cambiada però mola moltíssim! És com aquell esternut que no acaba d'arribar i al final et dona el plaer de manifestar-se. A Do it again, al començament ja van a saco amb el Huh! (uff, aquell pallasso...) i que més... que més... Tenim Out of Control, un clàssic de quan els germanets començaven, o Block Rockin' beats, que potser és de les primeres que vaig sentir seves farà ja més de deu putus anys crec (OMG com passa el temps), confonent-los probablement per Prodigy, no recordo massa... oooh, que tiempos aquellos eeh ;)
Star guitar, Saturate, Galvanize... Don't hold back! My finger is on the button!!
Després amb el recopilatori i per als més llistillos i hàbils amb l'emule tenen un cd de bonus tracks que es diu Electronic battle weapon! Machacon a més no poder però moooolt guai. Se li ha de donar temps, i escoltar-lo més d'un cop, després ja es converteix en adictiu (La veritat és que no se'm acudeix cap música de fons millor per acompanyar els vint-i-cinc minuts que passo assecant-me els cabells) Us recomano la Electronic battle weapon número 10, Midnight madness, la deixo penjada... Un consell? volum alt :D
Ah se'm oblidava amb l'emoció, ehem.. el cd es diu Brotherhood.




Per si no la podeu escoltar
http://www.goear.com/listen.php?v=2a1e79e

dilluns, 1 de setembre del 2008

Poca feina? Fes-te un blog!


Recordo una frase del senyor Enrique Bunbury que deia que la venganza es un trasto tan inútil... (dit a la seva manera, que sempre fa com a més impacte, no? taaaaaan inúuuuuutil...ai (suspir) sempre enfadat estava aquet home...) Doncs bé, el que jo volia dir és que la venganza no lo sé señor Bunbury, peró un blog? Un blog sí que és un trasto inútil!
Sí sí i sí. A tots aquells que m'han dit que no serveix per una puta merda... Síííííí teniu raó!
A tots els que m'heu dit que ja entraríeu i no ho heu fet... Molt bé, perquè no serveix per reeeee.. I a tots aquells que us digneu a entrar ja sigui per aburriment o perquè teniu molt poca feina... Ehem.. bé doncs gràcies, però que sapigeu que a part de 4 videos de grupillos que em molen a mi i només a mi i quatre parides escrites al twitter que m'interessen a mi, i encara... perque ni això, no trobareu massa cosa més.
Públicament ho dic. Un blog no serveix per una puta merda. Però ni el meu ni el de ningú, que collons! (Ara... això sí, hi ha gent que té certa gràcia, però abunden més els que es pensen que la tenen i no és així).
Ah! i no espereu que tregui la reproducción automática del last fm, perquè sinó fós així, em voleu dir qui collons ho escoltaria? Pos ni Déu! (i ho dic en to Bunburienc, oju!)


Salut i peles, sobretot peles