Bon dia

Desperto d'un son profund i increíblement irònic. Aixeco la persiana i obro la finestra uns pocs centímetres, els suficients perque el cos del meu gat no hi pugui passar a través i caure a baix, de quatre potes, sobrevivint i emportant-se l'ensurt més gran de la seva vida. Em pregunto si sé distingir la realitat de la ficció. The science of sleep em va afectar més del que era necessari. Em passa amb la majoria de coses de la vida, de fet. Meditant sobre si necessito café o prefereixo seguint mig adormida vaig divagant cap al lavabo, podria haver seguit dormint, si... crec que estic millor dormint, passejant entre les paranoies del món oníric sóc feliç. Despertar-se és un ensurt, com el que m'imagino amb el meu gat caient per la finestra, jo caic a la realitat cada vegada que desperto. No, no pendré cafè, bona nit.