divendres, 13 de novembre de 2015

Si pienso ti siento que esta vida no es justa

https://open.spotify.com/track/3JhllUTyXy2ceSTzNSErBC

No quedan días de verano para pedirte perdón
para borrar del pasado el daño que te hice yo e
Sin besos de despedida y sin palabras bonitas
porque te miro a los ojos y no me sale la voz

Si pienso en ti siento que esta vida no es justa
Sipienso en ti y en la luz
de esa mirada tuya

No me quedan días de verano el viento se las llevó
un cielo de nubes negras cubría el último adiós
fue sentir de repente tu ausencia como un eclipse de sol
¿por qué no vas a mi vera?

Si pienso en ti siento que esta vida no es justa
Si pienso en ti y en la luz de esa mirada tuya
esa mirada tuyaaaa...

Es de esos días de verano
vivo en el reino de soledad
nunca vas a saber como me siento
nadie va a adivinar como te recuerdo

Si pienso en ti y siento que esta vida no es justa
si pienso en ti...
esa mirada tuya (x2)
No me quedan días de verano (x4)

dijous, 5 de novembre de 2015

Oh I can see right through... I see right through youuuu

https://open.spotify.com/track/3WMiRpiL5MKXiYUDd4NSck

Un dia d'aquest estiu passat era a la platja. Com ara es porten els xiringuitos amb sofàs i fulles de palmera sonava música. I coi, vès que sonava algo familiar! I era aquesta cançó. En aquell moment ni tansols vaig poder atinar que era Teensnake. Però sí!
Igual estic tan acostumada al reggeton (ara no sé si s'escriu així, però es igual perque els que ho escolten tampoc ho saben) i europa fm amb l'Adele o... Com es diu aquell que va d'afectat? És igual...
Em pregunto... Com va anar a parar Teensnake en mans del amo del xiringuito? I... Algú va parar compte que ens estaven deleitant gratuïtament amb algo que no era merda pura?
Qui sap...
Igual ara es porta entre els garrulos Teensnake... I si així és, parar el mundo que me bajo!

divendres, 23 d’octubre de 2015

https://open.spotify.com/track/612VcBshQcy4mpB2utGc3H

Ahir va morir una persona important per mi. Algú que coneixía molta gent... I que jo vaig tenir la sort de conèixer.
Molts riures i pixades fora de test. Rient moltes vegades de la mateixa mort... De tot una mica.
Una persona que tenia coses dolentes, però que sóc incapaç de recordar ara. Una persona a qui estimava. Que al principi tenia por, després respecte, després apreci... I que al final vaig estimar.
Li vull donar les gràcies pels bons moments, fins i tot pels dolents. M'agradaria dir-li que mai l'oblidaré, perquè no li vaig dir. És lo únic perquè per sort, sí va saber que l'estimava.
També gràcies per confiar en mi, per ajudar-me i per tenir-me present sempre.
Fins a sempre, senyor Campamà! I gràcies per ser el jefe més peculiar que mai tindré.


diumenge, 16 d’agost de 2015

The soft parade

http://open.spotify.com/track/0YMzPd9mYx4txOuCnhYUGU
Can you give me sanctuary? I must find a place to hide, a place for me to hide. Can you find me soft asylum? I can't make it anymore. THE MAN IS AT THE DOOR.
Q.

dimarts, 11 d’agost de 2015

Agost

S'acosta el 23 d'Agost, dia en que farà dos anyets que el Quim no hi és. Aquests dies he tingut a prop una persona que em va fer costat durant aquells dies i el primer any. És una amiga de ma mare que ve a passar sempre uns dies aquí a l'Agost. Un dia abans que morís va estar amb ella i ma mare a casa ma mare posant uns ulls de bou al sostre. Jo no hi vaig anar. Estava super ocupada amb la meva vida de merda com per perdre el temps amb el Quim mentre era a casa ma mare fent bricolatge.
Al Quim li suaven la picha els ulls de bou de ma mare, ho feia per mi.
Aquests dies he tingut moltes ganes de parlar-ne amb aquesta persona que em va donar suport en temps tan merda. Però ni l'he nombrat. Per què? Fàcil. La resposta és per què fer-ho?
Ara jo sóc jo i les meves circumstàncies. Ara ja ho sé portar. Ara sé que si l'últim o penúltim dia de vida del Quim no el vaig veure perque no vaig voler. I ho sé portar.
No és que no em dolgui. Però aquesta dolència és meva. I sé viure amb ella.
El dia 23 no sé que faré. Però estic prou forta per saber que jo sóc jo i el que vaig fer. Estigui bé o malament. Ho vulgui cambiar o no. És així. I res m'agradaria més al món que veure entrar ara mateix al Quim per la porta i que digués
Holaaaaa
I jo li diria: tiu, HO SENTO! T'estimo molt gràcies per tornar :)
I si no ho fa, ja hem tingut mil vegades aquesta conversa en somnis, i sé que m'ha perdonat.
Per la senzilla raó que el que volia és que fós feliç, i cada dia ho intento i, de fet, ho aconsegueixo, pels dos, moltes vegades. Ara he de mirar pels dos, que si no ho faig, llavors si que no em perdonaria.