dissabte, 13 setembre de 2014

Coming up next... be happy!

Rudimental – Waiting All Night (feat. Ella Eyre)

Hola! Doncs sembla ser que sí, que he passat pàgina! I no només del Quim, de moltes altres coses que... Ara em fan riure.
No vull que ningú es doni especialment per aludit, i menys tu... que suposo que acabaràs llegint això. Peeeerò... Al Quim ja li he buscat un raconet ben còmode al meu cor i mentrestant... estic... vivint? Ostres qui m'ho havia de dir a mi! El meu planning vital era ben diferent al d'ara. I és que ara penso més que mai que a viure al present, que mai se sap. Mai!
Mai hagués pensat que el Quim moriría, oi? i va passar. Doncs a les coses bones igual!
No ens tanquem, home... res d'ofuscar-se... res... res de res... Que l'aquí i ara sol ser més bonic que el que aprecien els nostres ulls. Deixem estar una mica la ment, que sovint ens juga males passades.
Live love laugh! Ara més que mai.


Domo arigato anata wa watashi no tomodachi desu :)

dimecres, 3 setembre de 2014

Cruzar el mar en tu compañia

Loquillo Y Los Trogloditas – Cadillac Solitario - Live

Siempre quise ir a L.A. 
dejar un día esta ciudad. 
Cruzar el mar en tu compañía. 

Pero ya hace tiempo que me has dejado, 
y probablemente me habrás olvidado. 
No sé que aventuras correré sin ti. 

Y ahora estoy aquí sentado 
en un viejo Cadillac de segunda mano 
junto al Mervellé, a mis pies mi ciudad 
y hace un momento que me ha dejado, 
aquí en la ladera del Tibidabo, 
la última rubia que vino a probar 
el asiento de atrás. 

Quizás el "martini" me ha hecho recordar 
nena, ¨por qué no volviste a llamar? 
Creí que podía olvidarte sin más 
y aún a ratos, ya ves. 

Y al irse la rubia me he sentido extraño, 
me he quedado solo, fumando un cigarro, 
quizás he pensado, nostalgia de ti 
y desde esta curva donde estoy parado 
me he sorprendido mirando a tu barrio, 
y me han atrapado luces de ciudad. 

El amanecer me sorprenderá 
dormido, borracho en el Cadillac, 
junto a las palmeras luce solitario 
y dice la gente que ahora eres formal 
y yo aquí borracho en el Cadillac 
bajo las palmeras luce solitario. 
Y no estás tú, Quimi. 

diumenge, 31 agost de 2014

V

Crec que sí, que és ara que tinc el valor d'escriure sobre això. Crec que és l'hora de tancar el cercle. Crec que és hora de confessar que m'he enamorat d'algú que no és el Quim. L'hora de dir prou, l'hora de pensar en present, no en passat. Sense oblidar, sense deixar de sentir-lo, sense deixar d'estimar-lo, crec que és hora de reconèixer que estic passant pàgina. Hora de dir que no, que ja no estic sola. Que estic amb algú que em fa feliç i, sense ànim de substuir al meu Quimi, és allà i jo amb ell.
És increíble, no ho he buscat. L'estimo. I en el fons, sé que el Quim també. Sé que a vegades em descol·loca, em sento extranya i culpable. Però en el fons sé que és un enviat d'ell. Ell va anar al suposat cel i del cel m'ha caigut aquesta persona. Gràcies Quimi i gràcies a tu, que ara ets amb mi.
Sentir això per mi ja era alguna cosa impensable, pensava que ja mai més estimaria a ningú i no ha estat així. I em sorprèn. Em sorprenc. I estic contenta de la meva lluita per estar amb mi mateixa, sola sense el Quimi, de tot aquest any.
A vegades penso que l'estic traïnt, però sé que si pogués, ell voldria això per mi.
Algú em cuida i mira per mi, com ell sempre havia fet. És increïble el que m'està passant i en el fons, és tot tan increïble com el dia que em van trucar per dir "El Quim s'ha mort".
Ara sé que tot és possible, ara sé que ser feliç és fàcil. Ara sé que el Quim ha marxat, que l'he deixat marxar, que per fi l'he deixat morir en pau. Ara sé que estaré amb ell per sempre. No de la manera que els dos pensàvem, però si desde el cor.
Els sentiments no s'expliquen massa en paraules, jo avui ho he intentat.
T'estimo Quimi... i sé que saps com l'estimo a... Ell.


Live. LOVE. Laugh.
M i V.

dissabte, 16 agost de 2014

Al Ferry - 16 d'agost de 2013.

Doncs avui, un 16 d'Agost de 2013, ens trobàvem dalt del Ferry Fortuny, pel Mediterrani, de Menorca a Barcelona. Li quedava una setmana justa de vida. 
El viatge de tornada va ser molt agradable. Vam veure dofins, vam dormir junts en un racó de la coberta de dalt, vam dinar al vaixell, vam riure, em va fer un dels seus massatges als peus... Érem feliços aquell dia. Sí. 
De fet, la última foto que tinc nostra és d'aquest dia. Avui era el dia en que tornàvem a casa i sense saber-ho, també va ser el dia que definitivament ens vam separar per sempre. 
La setmana després per una sèrie de coses, casi no ens vam veure i... bé, no vull parlar ara de tot plegat. 
Avui vam fer el viatge del final. L'últim dia. El que ens va separar. 
No sé. Potser ara ja només em queda esperar els dies 22 i 23 per acabar la col·lecció de "dies malson". Potser sóc massa optimista pensant que en certa manera tanco el cercle i ja tot anirà a millor. Ja ho aniré veient. 
Avui el sento molt lluny. Així com altres dies el sento aquí a tocar. Avui... avui no és un d'aquests dies. Quan el recordo és... és lluny lluny. 
Mirant fotos he vist que en una d'elles, sense voler, va sortir la seva mà al costat inferior dret de la foto. La seva maneta... O manota, clar. Eren grans. Ja no deuen existir a hores d'ara... 
Tinc tot ja tan vist que quan trobo un petit detall que m'havia passat per alt... uff! és... genial. I horrible. 
No, no em trobo bé. I lo únic que puc fer és escriure i escriure... perquè què faran els altres? Patir per mi o passar del tema. I ha arribat un punt que ja no em reconforta res. 
Si almenys pogués venir un momentet de res a despedir-se, li diria tantes coses! Tantes! 
El trobo molt a faltar, ja res és com abans, ni jo sóc com abans. Ja no. 

Cambio y corto. 

Timu, Quimi.


dijous, 14 agost de 2014


Avui un bon amic m'ha enviat aquesta foto, de la que deu fer... 6 o 7 anys, potser més... No ho sé. Ni la recordava. 
El cas és que m'ha trencat el cor la seva expresió. I la meva també, de fet. 
No és només els que ja han marxat, són els que mica en mica van allunyant-se. I no parlo només de la meva iaia, que ja fa temps que no em recorda, també altres que... marxen, sense adonar-se'n. 
Les dues en aquesta foto no teníem ni idea de res. Ni idea del present d'ara. 
I res, aquí estic. I aquí estaré espero que per molt de temps. A vegades encara no sé com m'ho faig, però ho faig. El meu pare estimava molt a mon àvia, ja tinc ganes de que es trobin, i es facin una bona abraçada. 
Tot en sentit figurat, jo no crec en aquestes coses, tot i que les penso i em reconforten molt. És com somiar despert que és gratis. 

Live. Love. Laugh. 

M.