dimarts, 28 de juliol de 2015

http://open.spotify.com/track/6GmUVqe73u5YRfUUynZK6I

L'altre un bon amic em va escriure un missatge dient que se'n havia recordat del Quim i de mi. Com erem junts i com m'estimava. Em deia que havia sigut un moment, que no sabia perquè però li havia vingut a la ment. Com vivíem i com erem.
És molt maco saber que no només estem vius dins de la meva ment i que algú altre ens fa viure. Encara que sigui per un moment. És maco que t'ho digui.
Sento com si allò hagués existit de veritat. A vegades penso que tot és a la meva imaginació. Que és un passat que no puc recordar lliurement per por al dolor i que tan és així que sembla que no ho hagi viscut.
Però si. Va ser real. I va existir. En mi i en altres que ho saben.
:)

dissabte, 25 de juliol de 2015


I casi la cago amb un petit (o gran) detall que m'hagués fet tornar enrrera. Per sort estan els amics que et recorden quan o com de grossa fóu la cagada i t'ajuden a no repetir-la. Tot i que si, en el fons, la repeteixes... No et venen amb el "jo ja ho sabia". De totes maneres, com ja no em permeto el luxe de repetides cagades, decideixo no fer-la conscient dels meus actes.
Has vist Quimi, alguna cosa hem après entre els dos! Mica en mica em vas ensenyant, malgrat no parlis gaire, t'expreses de la millor manera. Sé que estàs content, i orgullós de mi la major part del temps. Pel demés ja em coneixes, però almenys "lo gros" està fora de la meva vida. Gràcies!

dilluns, 20 de juliol de 2015

Fa gràcia com el dia a dia ens torna uns rondinaires sense remei, sense ser capaços d'agafar la prespectiva suficient com per veure que els problemes d'ara, ja els havíem viscut i havíem reaccionat igual de malament. I és que el protocol del no-estic-bé el tenim molt mal après. Només fixant-nos una mica en el nostre comportament veuríem que això ja està viscut, passat, repassat i superat.
Sembla que ens agradi ser uns desgraciats. Sembla mentida com perdem el temps de problema en problema.

diumenge, 19 de juliol de 2015

Que difícil és trobar a algú com el Quim tan poc altruista, egoísta, egocentrista i que en qualsevol moment, per més absurd i lleig que fós, respongui amb el riure estúpid de quan estimes algú!
Que sí que sí, que ja poden dir missa les ments simples, que mai entendran perquè jo t'estimava

dimecres, 15 de juliol de 2015

Mis muñecas

http://open.spotify.com/track/5vYnvfco0Dl1HhV8ioNXSK

Sempre penso que mis muñecas fa referència als canells... A las muñecas entre la mà i el braç. I crec que el "sempre penso" no és del tot correcte. Hauria de dir "sempre pensava". Años atrás. Tot i que la pell de gallina me la posava abans i ara. A vegades tot cambia al teu voltant i només cal un record així per veure que ets el de sempre, que tu ets tu, que ja pot passar el temps que el que està sempre amb tu ets tu i que això res t'ho treu.
La gràcia és quan el teu "tu" t'agrada. És llavors quan sents que ets feliç. Cuando sientes que tus muñecas son de lo más tétricas, que estan solas, pero en ningún caso son el espacio entre tus manos y tus brazos sino... Simplemente fantasmas que te distorsionan de noche pero que nunca se rompen ni romperán lo que tu eres ni lo que has conseguido a pesar de jugar solas.
:)