divendres, 11 abril de 2014

Reckless

Azari & III – Reckless (With Your Love)


No sé ben bé què dir. Vaig fent coses que em fan sentir millor i la veritat és que molen molt. Moltíssim. Malgrat tot, no deixo de treure'm de sobre moments com el d'ara, que em suposen un autèntic lastre. 
No sé què fer. No sé si optar per un reset del Quim en plan que no em deixa estar bé... o seguir lluitant perquè realment pugui conviure amb mi. I és que com més coses noves van passant, més dur em resulta fer-lo compatible. És molt complicat. El necessito, i molt. Bé, no el necessito... però el vull. No suporto el pas del temps en el sentit de fer-ho tot més difús. Potser necessito alguna cosa més que no sé què és. Potser necessito... que no s'hagi mort? Potser necessito despertar del malson, ja sigui amb la cara més crua o més dolça. La dolça ja sé que no existeix. No és cap malson, és la realitat. La cara més crua és mirar endavant sense voler aferrar-me al que ja ha passat. Però realment ha passat quan encara puc sentir com em toca?

Baby, we are the fight



Maya Jane Coles feat. Karin Park – Everything


I imagine my lungs breathing in is a pair of wings
There's a crow in my chest crying out through my broken ribs
It's so warm on your forehead the sweat make my lipstick melt
The deep smell of you dangerously
Matches the perfume inside of me

It must be my heart you are after
It must be my lungs you are breathing from
We are not the winners, nor the losers
Oh baby, we are the fight

You're everything I always longed for
Everything I always wanted
Everything, everything
Everything, everything

Love with you, it's from marble to mud every second breath
But you have me protecting your ass like a lioness
Sometimes I don't know whether to laugh or simply kill myself
But I don't care what they say
There's no mess that can't be danced away

You're everything I always longed for
Everything I always wanted
Everything, everything
Everything, everything

Together we destroy, together we go down
You wear my necklace and I wear your black jeans
I still dream, you still dream
It ain't an easy life
But baby we are the fight
Baby we are the fight

dimarts, 8 abril de 2014

Ens hem cambiat de cara!

Una mica de colorido ecléctico sempre va bé xD don't you think?

Matemático!

There is no other time!


Klaxons – There Is No Other Time

No em va agradar un pèl quan vaig escoltar-la per primer cop. I vaig pensar, merda... els Klaxons la tornen a cagar.
Com amb l'últim del 2010 que es deia Surfing de void, que lo millor que tenia era el gatet que us he posat aquí dalt.
Que no, que no va convèncer... que el merder amb el video de Twin flames amb la gent despullada i mutilada i varies anades de la bola no va convèncer.

Però no els he oblidat. Els he perdonat el Surfing de void dels pebrots... i quan vaig escoltar There is no other time, em vaig cagar en la perra, però vaig pensar DON'T PANIC.

I oh... L'he tornat a escoltar. I la màgia ha sorgit. M'encanta!!! Fuck yeah motherfuckers!

Potser tot el que va significar Myths of the near future no tornarà. Però si més no s'hi acosta. I aquesta cançó em dóna moltes esperances de saber que els Klaxons no han mort. Que encara poden donar de si... que se'ls perdona tot! que igual m'han fet esperar sis anys però que crec que aquí estan.

Intenteu escoltar-la. Igual us agrada a la primera, igual no us agrada gens... i igual si feu un don't panic com jo... us entra.
Per mi els Klaxons és dels millors grups EVER i haver-ho de dir amb la boca petita no em feia cap gràcia.
Però ara clamo al cel que surti ja tot l'àlbum sencer per dir: Ara si, ara si.

In the beginnig there was nothing... and in the end, there will be nothing... ONLY LIGHT!
Enjoy.



Love.

dilluns, 7 abril de 2014

Time after time

El pas del temps ajuda, i molt... a veure les coses d'una altra manera, a fer-te a la idea del que és tot plegat ara. I la veritat és que ajuda.
Però quan veus que arriba el bon temps... És una allau de records i olors i sentiments que fan mal. Veus que s'acosta, com si estéssis a punt d'entrar en un túnel fosc... i veus que s'apropa i s'apropa i que no ho pots parar.
Pots fer dos coses... bé, tres. La primera és negar-te a entrar, cosa que és impossible. La segona és voler-lo passar lo més ràpid possible, que es contradiu amb la filosofia de viure al present. La tercera és amb la que em quedo. Engegar les llums i intentar creuar-lo de manera segura. Sabent que l'estàs creuant, premetent els mals moments, intentant no deixar de veure el final... intentant saber que tot passa, que el túnel més llarg té final, i que mentrestant has de passar-lo.
No sé que faré quan sigui estiu. No ho sé. No en tinc ni la més remota idea. Però sé que, de moment, m'estic preparant. Va venint la calor, les olors... i les vaig sentint com si fós la primera vegada. De fet, ho és. La primera vegada sense tu.
El que més ajuda és saber que no hi puc fer res per evitar-ho, i que potser... després no és tan terrible com la ment t'ho planteja, i que si després ho és, què? Si tot passa. Si després del hivern més fred i horrible del món, ha vingut el sol a escalfar-me. De la mateixa manera passaré per això, com sempre he fet. Malgrat tot quedi cada cop més lluny, més difús, i menys comprensible pel meu entorn, que crec que fa el que pot per oblidar-ho. Serà complicat, però la veritat és que no sento la por del principi. Sento potser la por a mi mateixa, encara que sé que quan mostro la meva cara més terrible és quan desperto i més coses sóc capaç de fer.
O sigui que, sense por, però tampoc despreocupada, aconseguiré arribar al final.
Als que m'esteu ajudant, gràcies de tot cor, valeu mil... flipo amb vosaltres. I als que no, només dir que el meu temps val massa i vaig escassa d'energia. Podeu pensar el que volgueu. Jo també ho faig. Per descomptat.
T'estimo Quimi!