dissabte, 16 agost de 2014

Al Ferry - 16 d'agost de 2013.

Doncs avui, un 16 d'Agost de 2013, ens trobàvem dalt del Ferry Fortuny, pel Mediterrani, de Menorca a Barcelona. Li quedava una setmana justa de vida. 
El viatge de tornada va ser molt agradable. Vam veure dofins, vam dormir junts en un racó de la coberta de dalt, vam dinar al vaixell, vam riure, em va fer un dels seus massatges als peus... Érem feliços aquell dia. Sí. 
De fet, la última foto que tinc nostra és d'aquest dia. Avui era el dia en que tornàvem a casa i sense saber-ho, també va ser el dia que definitivament ens vam separar per sempre. 
La setmana després per una sèrie de coses, casi no ens vam veure i... bé, no vull parlar ara de tot plegat. 
Avui vam fer el viatge del final. L'últim dia. El que ens va separar. 
No sé. Potser ara ja només em queda esperar els dies 22 i 23 per acabar la col·lecció de "dies malson". Potser sóc massa optimista pensant que en certa manera tanco el cercle i ja tot anirà a millor. Ja ho aniré veient. 
Avui el sento molt lluny. Així com altres dies el sento aquí a tocar. Avui... avui no és un d'aquests dies. Quan el recordo és... és lluny lluny. 
Mirant fotos he vist que en una d'elles, sense voler, va sortir la seva mà al costat inferior dret de la foto. La seva maneta... O manota, clar. Eren grans. Ja no deuen existir a hores d'ara... 
Tinc tot ja tan vist que quan trobo un petit detall que m'havia passat per alt... uff! és... genial. I horrible. 
No, no em trobo bé. I lo únic que puc fer és escriure i escriure... perquè què faran els altres? Patir per mi o passar del tema. I ha arribat un punt que ja no em reconforta res. 
Si almenys pogués venir un momentet de res a despedir-se, li diria tantes coses! Tantes! 
El trobo molt a faltar, ja res és com abans, ni jo sóc com abans. Ja no. 

Cambio y corto. 

Timu, Quimi.


dijous, 14 agost de 2014


Avui un bon amic m'ha enviat aquesta foto, de la que deu fer... 6 o 7 anys, potser més... No ho sé. Ni la recordava. 
El cas és que m'ha trencat el cor la seva expresió. I la meva també, de fet. 
No és només els que ja han marxat, són els que mica en mica van allunyant-se. I no parlo només de la meva iaia, que ja fa temps que no em recorda, també altres que... marxen, sense adonar-se'n. 
Les dues en aquesta foto no teníem ni idea de res. Ni idea del present d'ara. 
I res, aquí estic. I aquí estaré espero que per molt de temps. A vegades encara no sé com m'ho faig, però ho faig. El meu pare estimava molt a mon àvia, ja tinc ganes de que es trobin, i es facin una bona abraçada. 
Tot en sentit figurat, jo no crec en aquestes coses, tot i que les penso i em reconforten molt. És com somiar despert que és gratis. 

Live. Love. Laugh. 

M.


dimarts, 12 agost de 2014

B

Doncs igual si que m'importa el que pensen els altres. Igual no faig tant el que em dóna la gana. Igual sí que el passat condiciona. Igual és perquè no estic contenta amb el que faig. Igual em penso coses que no són. Igual és millor un "apaga y vámonos" a temps que un seguir donant cops de cap contra la paret. Igual sí que tinc tendència a fotre la pota fins a la ingle. Crec que sí. No sé ben bé on quedar-me per tenir la calma que fa falta. De fet, tot anava bé fins que hi ha deixat d'anar. I això qui ho ha decidit? Doncs jo, evidentment. Perquè ara m'és igual el desastre. En certa manera. Penso que després ja l'arreglaré. Però, i si no em dóna temps? Val la pena ara enmerdar-ho tot? No ho sé fer d'una altra manera. Els moments de lucidesa són escassos. Estic farta de cagades monumentals. Tinc plan B. Tinc un plan B que he posat en pràctica i sé que funciona. Confiarem en el plan B, llavors. 

So say we all. 

divendres, 8 agost de 2014

If you like your coffee hot let me be your coffee pot





I wanna be your vacuum cleaner
Breathing in your dust
I wanna be your Ford Cortina
I will never rust
If you like your coffee hot
Let me be your coffee pot
You call the shots babe
I just wanna be yours

Secrets I have held in my heart
Are harder to hide than I thought
Maybe I just wanna be yours
I wanna be yours, I wanna be yours
Wanna be yours, wanna be yours, wanna be yours

Let me be your 'leccy meter and I'll never run out
And let me be the portable heater that you'll get cold without
I wanna be your setting lotion (I wanna be)
Hold your hair in deep devotion (How deep?)
At least as deep as the Pacific Ocean
I wanna be yours

Secrets I have held in my heart
Are harder to hide than I thought
Maybe I just wanna be yours
I wanna be yours, I wanna be yours
Wanna be yours, wanna be yours, wanna be yours
Wanna be yours, wanna be yours, wanna be yours, wanna be yours

I wanna be your vacuum cleaner
Breathing in your dust
I wanna be your Ford Cortina
I will never rust
I just wanna be yours (Wanna be yours)
I just wanna be yours (Wanna be yours)
I just wanna be yours (Wanna be yours)



M - Q 

9 d'agost de 2013... 14

Inna – More than Friends [feat. Daddy Yankee]

No és qüestió del present. El present d'ara és més dolç del que jo hagués pogut imaginar. És qüestió del passat, un passat que evidentment no em pot condicionar, i crec que no ho fa. Però seria absurd fer com si no hi fós. Ell és més present que mai, però lo fort és que estic deixant de sentir-me culpable per sentir, per viure, per ser... feliç? I sí, clar que m'agradaria seguir amb la meva vida d'abans. Clar que si pogués ell seria aquí. Però no hi és. I jo he de viure, he de sentir... he de ser feliç. I mica en mica ho estic aconseguint. 
Malgrat això, ja ho sabeu, pagaria perquè res hagués passat. Pagaria per un any més amb ell. Un mes. Un dia més amb ell. El que fós, per uns instants, amb ell. 

Demà fa un any que vam agafar el ferry a Menorca. A partir de demà tot serà dur. Records dia a dia... fins al dia 23 d'agost, que és quan tot em va caure a sobre quan em van trucar per dir-me "s'ha mort" Però sabeu què? Que sé que m'està cuidant. Que sé que moltes de les coses bones que m'estan passant són per ell. I per ell, hi haurà llàgrimes, però també una persona, jo, que tirarà endavant per ella mateixa i per ell. Sempre per ell. Pels dos. Junts. 
Sempre. 

Gràcies per llegir-me. De tot cor. Gràcies. 

M.