dissabte, 22 d’agost de 2015

Dos anys

http://open.spotify.com/track/4BVE5tIIpYabZcYCbephNW


Dos anys farà avui que ningú em va trobar a les 8 de la tarda per dir-me que el Quim s'havia mort. Dos anys de moltes coses. Masses. He anat al cementiri i encara hi han les meves coses a la seva tomba. No he tingut valor de trucar a la seva mare. Cap dia de tots els dies que sé que el dia d'avui era aquí. No tinc valor.
Tot queda al final en mi. Ara amb la pau que és per mi.
T'estimo Quim, sempre t'ho dic però avui més que mai!!!
A saber que queda de tot allò...
Per mi està intacte. Gràcies.

diumenge, 16 d’agost de 2015

The soft parade

http://open.spotify.com/track/0YMzPd9mYx4txOuCnhYUGU
Can you give me sanctuary? I must find a place to hide, a place for me to hide. Can you find me soft asylum? I can't make it anymore. THE MAN IS AT THE DOOR.
Q.

dimarts, 11 d’agost de 2015

Agost

S'acosta el 23 d'Agost, dia en que farà dos anyets que el Quim no hi és. Aquests dies he tingut a prop una persona que em va fer costat durant aquells dies i el primer any. És una amiga de ma mare que ve a passar sempre uns dies aquí a l'Agost. Un dia abans que morís va estar amb ella i ma mare a casa ma mare posant uns ulls de bou al sostre. Jo no hi vaig anar. Estava super ocupada amb la meva vida de merda com per perdre el temps amb el Quim mentre era a casa ma mare fent bricolatge.
Al Quim li suaven la picha els ulls de bou de ma mare, ho feia per mi.
Aquests dies he tingut moltes ganes de parlar-ne amb aquesta persona que em va donar suport en temps tan merda. Però ni l'he nombrat. Per què? Fàcil. La resposta és per què fer-ho?
Ara jo sóc jo i les meves circumstàncies. Ara ja ho sé portar. Ara sé que si l'últim o penúltim dia de vida del Quim no el vaig veure perque no vaig voler. I ho sé portar.
No és que no em dolgui. Però aquesta dolència és meva. I sé viure amb ella.
El dia 23 no sé que faré. Però estic prou forta per saber que jo sóc jo i el que vaig fer. Estigui bé o malament. Ho vulgui cambiar o no. És així. I res m'agradaria més al món que veure entrar ara mateix al Quim per la porta i que digués
Holaaaaa
I jo li diria: tiu, HO SENTO! T'estimo molt gràcies per tornar :)
I si no ho fa, ja hem tingut mil vegades aquesta conversa en somnis, i sé que m'ha perdonat.
Per la senzilla raó que el que volia és que fós feliç, i cada dia ho intento i, de fet, ho aconsegueixo, pels dos, moltes vegades. Ara he de mirar pels dos, que si no ho faig, llavors si que no em perdonaria.

dimarts, 28 de juliol de 2015

http://open.spotify.com/track/6GmUVqe73u5YRfUUynZK6I

L'altre un bon amic em va escriure un missatge dient que se'n havia recordat del Quim i de mi. Com erem junts i com m'estimava. Em deia que havia sigut un moment, que no sabia perquè però li havia vingut a la ment. Com vivíem i com erem.
És molt maco saber que no només estem vius dins de la meva ment i que algú altre ens fa viure. Encara que sigui per un moment. És maco que t'ho digui.
Sento com si allò hagués existit de veritat. A vegades penso que tot és a la meva imaginació. Que és un passat que no puc recordar lliurement per por al dolor i que tan és així que sembla que no ho hagi viscut.
Però si. Va ser real. I va existir. En mi i en altres que ho saben.
:)

dissabte, 25 de juliol de 2015


I casi la cago amb un petit (o gran) detall que m'hagués fet tornar enrrera. Per sort estan els amics que et recorden quan o com de grossa fóu la cagada i t'ajuden a no repetir-la. Tot i que si, en el fons, la repeteixes... No et venen amb el "jo ja ho sabia". De totes maneres, com ja no em permeto el luxe de repetides cagades, decideixo no fer-la conscient dels meus actes.
Has vist Quimi, alguna cosa hem après entre els dos! Mica en mica em vas ensenyant, malgrat no parlis gaire, t'expreses de la millor manera. Sé que estàs content, i orgullós de mi la major part del temps. Pel demés ja em coneixes, però almenys "lo gros" està fora de la meva vida. Gràcies!