dijous, 25 de setembre de 2008


Tot mirant el meu gat com guaita per la finestra me'n adono de dues coses: La primera és cada dia está més pelut per l'arribada del fred. La segona que estic en sequera d'idees per penjar al bloc. Ja hi som, si tens un bloc tens l'obligació d'actualitzar, i és terrible! Mira'l ell, tot guaitant per la finestra sense cap altra preocupació que veure la gent com passa, sense saber ni tan sols que vol dir "gent". Ara es mou, ve cap a mi... No, es fot a jaure damunt la taula, com si res. Olora, em mira... no s'inmuta. No és com nosaltres els humans que constantment ens estem autoanalitzant i pensant com de bé estaríem si...si ens toqués la primitiva (ara es llepa), si ara no hagués de fer qualsevol parida que ens fa mandra, si tingués això allò, qualsevol cosa ens està bé per sentir-nos desgraciats. I mira els gats... Ells si que viuen bé, carai... No vull que em toqui la primitiva, vull ser gat!
Upss! Merda.. la meva condició humana no em permet creure'm la frase... i és clar que vull que em toqui... Mentrestant, seguiré buscant i rebuscant les mil i una parides per sentir que tot és una merda.
Bé, me'n he d'anar, a fer alguna cosa que no em ve de gust. Tinc mandra. Oh, quina merda, si!