dilluns, 7 de setembre del 2009

Els Pets fan soroll!





Em canso de sentir-me parlar dels temps passats amb nostàlgia, simptoma clar que m'estic fent gran. Ja semblo com els mateixos Pets, certament una mica obsessionats amb la idea (S'ha fet gran, Massa jove per fer-me gran, Gent gran... en fi).
Tot i així, fent aquest post no és bon moment per plantejar-me aquets temes perque si una cosa em transmeten els Pets és nostàlgia a temps passats i bons records.
Tot un plaer va ser veure'ls el dissabte passat a Torredembarra, tot s'ha de dir, de gratis. Pel que es veu han decidit fer una gira amb molts remembers, la cual cosa és d'agraïr, perque sóc una fan dels Pets dels inicis i des dels inicis.
Recordo haver anat a concerts de molt molt jove, amb 13 o 14 anys, quan no en tenia encara disset :P , quan la samarreta del Calla i balla m'arribava fins els genolls, pelats , i els meus pares m'havien de venir a buscar al acabar.
Recordo tenir l'habitació empaperada de pósters ronyosos de concerts que arrencava del carrer, o pósters comprats. En especial un d'ells on sortia el Joan Reig (que fós ell és una dada sense confirmar, si algú ho sap de cert, que m'ho digui) ensenyant el cul. Oju, no us escandalitzeu perque el cul li tapava el logo dels Pets. Era molt guai.
Recordo tenir els discos, en vinil, firmats per ells. Recordo haver anat a trobades del club de fans a Constantí. Recordo una foto amb el Lluís Gavaldà i jo, els dos molt més joves que ara. Jo amb la samarreta del club de fans i ell amb una del Piolín. Recordo un clauer seu, que posava els Pets que era una espècie de porta-condons (perdó, profilàctics) quan casi casi encara em preguntava "per a què servirà?" :P

El concert em va sorprendre en el sentit que van tocar cançons de molt al començament. La que més em va colpir va ser "No en tinc ganes" que mai a la vida els hi havia vist tocar. Pel que dedueixo, com que la gira és diu "Els Pets fan soroll" la toquen per ser... com ho diria... molt... sorollosa.
Al videos hi teniu "Com més et coneixo més m'agrada el teu gos" un clàssic. I "La solució" enllaçada amb "El silenci criminal" Genial cançó!(Sento la lloca que se sent de fons en algun moment).
Van tocar "S'ha acabat" i ho van fer tal qual era, sense cap nou arranjament, sense canviar res de la lletra, ni els coros, ni res.. Idèntica, clavada, perfecta.
Lluís Gavaldà, graciós com ell sol, i no és cap ironia, sap perfectament com fer que el públic s'aixequi i li vinguin ganes de cantar cridar de saltar i de riure :P
Sempre que he anat a veure els Pets ja de més gran, un cop ja no he tingut tots els pósters ni la falera que tenia quan era joveneta, he sortit amb la mateixa sensació. Sensació de tenir els sentiments a flor de pell, que els anys passen i que els Pets són els Pets, i espero que ho segueixin sent mentre el cos aguanti :P
Bé, fins aquí la meva xoxejada del dia. Sempre és bo retrobar-se amb vells amics, els Pets per mi són una mica això, aquell vell amic amb qui recordar temps passats :)
Si n'ereu fans aneu-los a veure, val la pena. I si no, també.

1 comentari:

Ïa ha dit...

Sí, estic d'acord, els pets fan soroll però no sempre, no? ;)

Visca la música gratificadora i activadora de records del passat!!!

Segueix amb aquests plaers martona que la vida sense ells és del tot insípida.

hop-hop ^^