Eeeei, novetat de la setmana! Top ten de pelis! Woow! Allá vamos...
1.- The science of sleep - Michel Gondry
La millor peli que he vist mai per enginyosa i brillant. És del tot surreal i crec que per això crida tan l'atenció. Dintre de lo rara que és, té un punt de veritat que penso que tots ens podríem sentir identificats amb ella. O si no, a veure si hi ha algú que no tingui somnis raros o algú que no hagi pensat que el que estava somiant estava passant de veritat. Molt tendre, molt maca.
2.- The Crow
Peli molt gòtica. La meva peli preferida desde l'adolescència. El cuervo és el Brandon Lee (fill del Bruce Lee) que va morir en circumstàncies extranyes mentres es rodava la peli i bla bla bla.. La seva mort va ajudar a donar-li un aire de misteri i a fer crèixer el seu nombre de seguidors. Té tots els elements sinistres que es poden desitjar: amor, mort, tombes i el personatge del corb, obscur i tenebrós.
Se'n han fet segones parts que jo, fan de Brandon Lee i fidel seguidora de la peli, mai m'he dignat a veure per considerar-les... basura! Es van voler aprofitar, colla d'oportunistes!
3.- The Bridge
No és una peli sinó un documental. Tota la peli passa al Golden Gate de San Francisco on cada any s'hi llencen centenars de persones. El director del documental va plantar una càmara de video allà grabant un any sencer. Dit així pot semblar una mena de merda sensacionalista i morbosa sobre el tema del suïcidi, però és tot lo contrari. Malgrat tractar un tema així, morbós de per sí, ho fa amb tan de respecte que fa posar la pell de gallina.
4.- El jefe de todo esto - Lars Von Trier
Després de dos pelis dramàtiques una que fa moltíssima gràcia! El senyor Von Trier quan ho fa, ho fa molt bé! L'argument no té cap mena de desperdici i l'humor que gasten és ben curiós. A més es permet el luxe de fotre una peli amb plans mal fets, caps tallats i ni un sol minut de música. Genial.
5.- Tideland - Terry Guilliam (ex Monty Phyton!)
Fantàsticament repugnant... Encantadora i fastigosa a la vegada. Una nena.. amb el pare mort al menjador descomposant-se juga amb nines que només tenen cap, coneix a una taxidermista que fa molta por que li disseca al pare. Una bona lliçó de on ens pot portar la soletat quan som petits.
6.- Mi vecino Totoro - Hayao Miyazaki
Sobren els comentaris... Feu click aquí, allà.. on volgueu... Maquíssima.
7.- Pequeña Miss Sunshine
Fa molta gràcia, molta. És d'una familia composada pel pare, la mare, un tiet suicida, un avi pervertit, un dels fills és un fanàtic de Frederich Nietzsche que només es comunica a través d'una pissarra perque es nega a parlar i la filla, la nena que vol arribar a guanyar el concurs de Miss Sunshine amb un espectacle que no desvetllaré els detalls per si la veieu. El final de la peli és el millor, pels que l'hagueu vista només diré una cosa: Oh yeeah! jajaja
8.- The Fall
La vaig veure a Sitges i la vai trobar tan tendre i profunda... És fantasiosa i alhora molt crua. A vegades penso que em va molar tant pel fet d'haver-la vist a Sitges, on la gent al començament quan surt el logo a la pantalla del festival amb el king kong i Sitges de fons la aplaudeix eufòrica i al final de la peli más de lo mismo... Però penso que no es tracta d'haver-la vist allà, perque el mateix dia en vaig veure una de Japonesa, d'aquestes de traicions i tiros i morts per tot arreu, i la vai trobar soporífera, literalment, perque em vaig adormir.
És curiós que The Fall mai l'hagi vist estrenar-se a cap cine.
9.- Wall·E
O qualsevol de Pixar, no té més. Molen. Poso aquesta perque és la última que vai veure i em va agradar taaaaaaant... Ell Wall·E és tan maco ^^
10.- Requiem for a Dream - Darren Aronofsky
A mi em va destrossar psicològicament. Em va fer veure que avui estàs bé i demà potser la teva vida se'n va pendre pel cul. Molt recomanable, tots l'hauríem de veure almenys un cop.
Doncs res, that's all folks! Espero que us hagi fet venir ganes de veure'n alguna!
La tomba d’Oscar Wilde també té les seves peculiaritats, a part de ser espectacular per la forma, el pobre Oscar mai s’hagués imaginat en vida que la gent aniria a la seva tomba i deixaria impresos llabis a modo de petons. Centenars de gent han anat allà s’han pintat els morros i han deixat la seva marca a la tomba. Per què? Doncs no se sap, suposo que en una mena d’homenatge post-mortem al autor, algú potser algun dia venia borratxo de la farra a la tomba del veí Morrison i li va donar per fer-ho, desde llavors són infinitat els petons que té Wilde a la tomba.
