Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Michel Gondry. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Michel Gondry. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de maig del 2009

Els 5 millors videos de l'electrònica

M'ha costat triar només cinc videos i deixar la resta pel camí, però aquí estant, sota la meva humil prespectiva, els 5 millors videos de la música electrònica.
Hope you like it!

1. Daft Punk - Around the world

Un dels primers videos que vaig veure al Sputnik quan començava a escoltar electrònica. Ni més ni menys que del 1997, sona lluny, oi?
És del gran Michel Gondry, com no podia ser altre. Tinc la teoria que el que volia simbolitzar el video és el món. Els esquelets i les mòmies són els morts, que estan més endins. Les nadadores i els senyors del cap petit som els mortals. I fora, al espai, els astronautes, tots vagant around the world. Què en penseu?
Amb aquesta teoria no sé si estareu d'acord, però el que si trobo que estareu amb mi és amb que el video és absolutament perfecte.



2. Aphex twin - Come to daddy

Escandalosament terrorífic. També del 1997 igual que Around the world. Teletubbies sinistres fent el moviment ja clàssic dels Aphex twin. Moment gloriós crec jo el del crit a l'àvia. No apte per persones sensibles amb tendència a tenir malsons.




3. Chemical Brothers - Galvanize

Sincerament de tots els videos dels germans químics no sabia quin triar, tots són bons! Star guitar no, perque també és del Michel Gondry i ja havia posat Around the world... Em quedaria amb Hey boy hey girl, amb els esquelets que ballen... o el de Do it again amb aquells nois amb el lloro per tot arreu, bufff! complicat! Salmon dance és fantàstic, amb els peixos de la peixera i el tiu flipant-se...
Però d'entre tots tots tots, em quedo amb Galvanize, per impactant. Tant el video com la cançó.
Push the button!!!



4. Bombfunk MC's - Freestyler

Us en recordeu? Doneu-li al play i segur que si. Del 1999. És aqui per posar un clàssic. Per això i perque el nen del video mola un munt! Si tinc un fill, vull que sigui com ell! xD



5. Digitalism - Pogo

Com m'he fixat tots els videos són dels 90's, per acabar la llista un d'ara. Els Digitalism són un grup que han aconseguit una sonoritat pròpia, sense trencar amb els estàndard del que ara "es porta" en quan a electrònica. Pogo té la melodia ideal per no deixar de ballar, alegre, positivista al 100%, impossible passar-la per alt. Com la majoria de grups d'ara, es declaren influenciats per Daft punk... i qui no ho podria estar?



I per acabar, un de propina d'ara el 2009 que no sé que té però m'encanta, serà pels space invaders o què?

Röyksopp - Happy up here



Si teniu alguna proposta ja sabeu! Llista oberta per als que volgueu afegir o treure algo!

dijous, 23 d’octubre del 2008

Top ten de pelis


Eeeei, novetat de la setmana! Top ten de pelis! Woow! Allá vamos...

1.- The science of sleep - Michel Gondry
(click aquí o aquí)
La millor peli que he vist mai per enginyosa i brillant. És del tot surreal i crec que per això crida tan l'atenció. Dintre de lo rara que és, té un punt de veritat que penso que tots ens podríem sentir identificats amb ella. O si no, a veure si hi ha algú que no tingui somnis raros o algú que no hagi pensat que el que estava somiant estava passant de veritat. Molt tendre, molt maca.
2.- The Crow
Peli molt gòtica. La meva peli preferida desde l'adolescència. El cuervo és el Brandon Lee (fill del Bruce Lee) que va morir en circumstàncies extranyes mentres es rodava la peli i bla bla bla.. La seva mort va ajudar a donar-li un aire de misteri i a fer crèixer el seu nombre de seguidors. Té tots els elements sinistres que es poden desitjar: amor, mort, tombes i el personatge del corb, obscur i tenebrós.
Se'n han fet segones parts que jo, fan de Brandon Lee i fidel seguidora de la peli, mai m'he dignat a veure per considerar-les... basura! Es van voler aprofitar, colla d'oportunistes!
Els 69 eyes tenen una canço dedicada al amic Brandon, és aquesta: http://www.goear.com/listen.php?v=79b22e9
3.- The Bridge
No és una peli sinó un documental. Tota la peli passa al Golden Gate de San Francisco on cada any s'hi llencen centenars de persones. El director del documental va plantar una càmara de video allà grabant un any sencer. Dit així pot semblar una mena de merda sensacionalista i morbosa sobre el tema del suïcidi, però és tot lo contrari. Malgrat tractar un tema així, morbós de per sí, ho fa amb tan de respecte que fa posar la pell de gallina.
4.- El jefe de todo esto - Lars Von Trier
Després de dos pelis dramàtiques una que fa moltíssima gràcia! El senyor Von Trier quan ho fa, ho fa molt bé! L'argument no té cap mena de desperdici i l'humor que gasten és ben curiós. A més es permet el luxe de fotre una peli amb plans mal fets, caps tallats i ni un sol minut de música. Genial.
5.- Tideland - Terry Guilliam (ex Monty Phyton!)
Fantàsticament repugnant... Encantadora i fastigosa a la vegada. Una nena.. amb el pare mort al menjador descomposant-se juga amb nines que només tenen cap, coneix a una taxidermista que fa molta por que li disseca al pare. Una bona lliçó de on ens pot portar la soletat quan som petits.
6.- Mi vecino Totoro - Hayao Miyazaki
Sobren els comentaris... Feu click aquí, allà.. on volgueu... Maquíssima.
7.- Pequeña Miss Sunshine
Fa molta gràcia, molta. És d'una familia composada pel pare, la mare, un tiet suicida, un avi pervertit, un dels fills és un fanàtic de Frederich Nietzsche que només es comunica a través d'una pissarra perque es nega a parlar i la filla, la nena que vol arribar a guanyar el concurs de Miss Sunshine amb un espectacle que no desvetllaré els detalls per si la veieu. El final de la peli és el millor, pels que l'hagueu vista només diré una cosa: Oh yeeah! jajaja
8.- The Fall
La vaig veure a Sitges i la vai trobar tan tendre i profunda... És fantasiosa i alhora molt crua. A vegades penso que em va molar tant pel fet d'haver-la vist a Sitges, on la gent al començament quan surt el logo a la pantalla del festival amb el king kong i Sitges de fons la aplaudeix eufòrica i al final de la peli más de lo mismo... Però penso que no es tracta d'haver-la vist allà, perque el mateix dia en vaig veure una de Japonesa, d'aquestes de traicions i tiros i morts per tot arreu, i la vai trobar soporífera, literalment, perque em vaig adormir.
És curiós que The Fall mai l'hagi vist estrenar-se a cap cine.
9.- Wall·E
O qualsevol de Pixar, no té més. Molen. Poso aquesta perque és la última que vai veure i em va agradar taaaaaaant... Ell Wall·E és tan maco ^^
10.- Requiem for a Dream - Darren Aronofsky
A mi em va destrossar psicològicament. Em va fer veure que avui estàs bé i demà potser la teva vida se'n va pendre pel cul. Molt recomanable, tots l'hauríem de veure almenys un cop.
Doncs res, that's all folks! Espero que us hagi fet venir ganes de veure'n alguna!

dilluns, 21 d’abril del 2008

Eternal sunshine of the spotless mind


o... Olvídate de mi, en la versió en español. Ja tinc fets els deures sobre Gondry i he vist les tres. Per mi al capdamunt del Top ten Gondry (o top three...) estaria The science of sleep, molt difícil de ser desvancada per cap altra peli. En segon lloc, Olvídate de mi, i la última Rebobine, por favor.

Rebobine por favor senyor Gondry i torni a deleitar-nos amb pelis com la Ciéncia del sueño, sis plau!
Després d'haver vist Olvídate de mi em declaro oficialment fan de Michel Gondry (i no Michael, com diu molta gent, entre ells un matat que vaig tenir darrera meu al cine veient Rebobine por favor, que semblava que s'havia colat de sala i anava a veure Casi 300).
Olvídate de mi està tan ben feta que no se com s'ha pogut fer. Comença com qui no vol la cosa, de manera normal i més aviat modesta, pero mica en mica va entrant dins del espiral del argument de manera que després ja no en pots sortir fins a arribar al final. No és del tot complicat lligar caps durant la peli si et fiques dins d'ella, però tot i així, és impossible deixar-la a mitges.
Si no existís la Ciéncia del sueño, Olvídate de mi seria la nineta dels meus ulls mirant a Gondry,però sentint-ho molt per Joel i Clementine, Stephanie i Stephane guanyen en el top ten. Per descomptat, Rebobine por favor les segueix, però dèbilment, amb menys força, casi casi sense atrapar-les.

dijous, 17 d’abril del 2008

Science of sleep - Stephane TV

Hi, and welcome back to another episode of "Télévision Educative". Tonight, I'll show you how dreams are prepared. People think it's a very simple and easy process but it's a bit more complicated than that. As you can see, a very delicate combination of complex ingredients is the key. First, we put in some random thoughts. And then, we add a little bit of reminiscences of the day... mixed with some memories from the past. That's for two people. Love, friendships, relationships... and all those "ships", together with songs you heard during the day, things you saw, and also, uh... personal... Okay, I think it's one. There it goes. Yes! Yes. Ok, we have to run... I'm talking quietly to not wake myself up.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Michel Gondry



El Michel Gondry és un crack. És l'autor de mooolts videoclips (en trobareu la llista sencera a la wikipedia) que al veure'ls dius de manera rotunda: "com mola". Star guitar dels Chemical Brothers o Around the world dels Daft Punk. Crec que amb això ja ho dic tot.
Però monsieur Gondry no només fa videoclips, també fa pelis. Cine d'autor, és a dir, jo m'ho guiso, jo m'ho menjo. I tot s'ha de dir, ho fa molt bé.
La ciéncia del sueño, una de les seves pelis, per mi de les millor pelis que he vist i que s'han fet mai. És una peli totalment delirant, on no saps on ets, si dins la ment i els somnis del protagonista, al món real, o simplement dins d'una peli d'allò més freak. Absolutament recomanable per tots aquells que esteu farts de pelis, majoritariament de Hollywood, que abans de veure-les ja sabeu com comencen i el que és pitjor, com acaben.


Bé, tot això per dir que als cines trobareu la última del senyor Gondry, Rebobine por favor, que vai tenir el plaer de veure l'altre dia. A veure lo que dura, voto perque el cap de setmana que ve ja només la fan en sessió matinal els diumenges, una veritable llàstima.
Resumint moltíssim l'argument. Va de dos tius que es dediquen a fer pelis "suecadas" perquè no se'n vagi a la merda un videoclub d'un avi apassionat del jazz d'allò més entranyable.

Sembla molt pocasolta tot plegat i en realitat, ho és. Però aquí està la gràcia de la peli. Aneu-la a veure... i... ENDAVANT AMB EL CINE D'AUTOR!

http://es.wikipedia.org/wiki/Michel_Gondry
http://www.michelgondry.com/


http://www.youtube.com/watch?v=Ws_R_GxZX2o
http://www.youtube.com/watch?v=nPBmXEO3yUU