dijous, 20 de novembre de 2014

Per tu

Saps que l'altre dia vaig somiar que em deixaves un pis a Cambrils d'herència? Jo flipava perquè no sabia que el tinguéssis, i un cop mort me'l donaves. T'imagines? jaja...
T'estimo molt. Ja sé que últimament t'estic "fallant" una mica en quan al temps que et dedico. Però he de pensar en mi, veritat? Que hem de fer sinó, oi? Creu-me que dono moltes voltes a les coses però sempre arribo a la mateixa conclusió. Que s'ha de ser feliç i ara ho sóc. Tot el demés no importa. 
Et trobo a faltar en moltíssims moments. Ara, per exemple. Però sé que part, gran part, del que sóc ets tu. 
Ets en mí en moltes coses i ho sento així mateix. Queda entre tu i jo però... M'has deixat tantes coses maques que a vegades crec que encara ets viu, amb mi. 
Sento si en alguns moments sents que t'estic deixant de banda. Però sé que tan tu com jo estem i estarem units per sempre. Passi el que passi. 
Gràcies per llegir-me d'on sigui que ho hagis fet. Dóna records al meu pare si pots, que sé que podràs.
No vull que tot això soni a disculpa o a remordiment. Estic contenta de tot plegat. El que em dol i em fa escriure és el fet de que... cada cop sembla més impossible que hagis existit. I això fot. Després ho penso i sé que sí, perquè jo no seria el que sóc ara si no hagués estat per tu. El que et deia abans de que ets viu en mi. No t'oblidis dels records al papa, que d'aquí uns dies farà dos anys que no és aquí.

Nanusku pata pite pauuuu! ... Sempre.  

M.