divendres, 5 de desembre de 2014

Un dia dolent vaig trobar al meu pare plorant. Vaig anar cap a on era ell. Estirat al llit (al mateix lloc on anys després el vaig trobar mort). Em vaig asseure i em vaig posar a plorar. Li vaig dir "que passa, que passa???" angoixada. Em va fer marxar, em va dir que res i em va fer marxar. No sé si anys després tot això no ho hauria de pensar. Però el fet de fer-me marxar i dir-me que no passava res, potser me'l hauria d'aplicar més sovint. Com si fós ara? Potser si. Mai he oblidat aquell moment, mai. Per mi veure'l plorar va significar moltes coses. Sempre vaig patir per ell, malgrat ell no em deixava acostar-me. Sempre.