dimarts, 22 d’abril de 2014

Hola Quim, saps que demà és Sant Jordi? Pues si. I jo aquí i tu encara en aquell forat sota terra, sense moure't. Vés a saber com estaràs ja. Cagun tot Quimi... Avui és dels dies que penso que és una broma de molt mal gust. Suposo que de tan mal gust com jo dient que ets a un forat sota terra. Però és que hi ets! A qui se li acut... ostia! Joder, carinyu, cada dia penso en tu. Cada dia. Me'n recordo molt de Menorca i de moltes altres coses tontes. Estic bé eh... però, bueno, no sé... suposo que et poses al meu lloc i ho entens, oi? Tu més que ningú, clar.
I demà què? No anirem a sopar ni res? Al Panigacci a menjar antipasti ni res? No et regalaré un llibre que mai et llegiràs? No tindré la roseta de la floristeria Nino?
Bueno. Relax. Jo et portaré una rosa i una coseta que t'he fet de fimo, que t'hagués encantat si no fóssis... allà dins. Abans no en feia de fimo, t'hagués fet cosetes. De fet, se'm passen moltes cosetes per fer-te però ostres... no és el mateix saps? Com tampoc te les puc donar i... bé ja saps. Que estàs mort i aquestes coses. Que fort. Amb la de vegades que en vam parlar. Si ho arribo a saber et pregunto més coses, ara m'aniríen bé les teves respostes. Però clar, no volia que tinguéssis por. De fet crec que ho vam aconseguir. No tenir por. Tot i que a mi m'hagués anat bé tenir-ne una mica, per... ja saps. Ja ho saps. Tu ho saps. Oi que ho saps? Segur que si.
D'alguna manera extranya sobrevisc a través de la idea que estàs aquí. I és molt raro, jo que sóc de mentalitat tan cap quadrada i que no crec absolutament en RES. Però mira, ajuda a seguir. Perquè suposo que sé que em diries. Segur que molts dies em diries, veus veus... Ara et fots! jejej... No t'ho tinc en compte, t'entenc.
Bé, demà ens "veiem". Desde la làpida que ens separa. Que és horrible per cert, però n'hi ha de més feas. Bueno, perdona. Sé que allà hi ha el teu pare. Sé que tu anaves allà a veure'l. A vegades t'imagino i intento pensar en què coi pensaves quan anaves allà. I en si també et cagaves en les iaies que es troben pel cementiri i parlen a grito pelao. No ho sé. Jo si m'hi cago. Penso moltes coses quan sóc allà. Penso que mai t'havies arribat a imaginar veure'm a mi allà. I si. T'imagino al meu costat, t'imagino dient "Què fots aquí?". Timagino dient "em sap greu" o "et trobo a faltar".
Ah, els xixus et troben a faltar molt, si si, que m'ho han dit. I la Criqueta diu que ja ningú li diu Cliqueta i que no li agrada. A mi tampoc em diu ningú calinyu. Però si algú m'ho digués li trenco la cara! jajaja... no. Tampoc crec que a ningú més li passi pel cap parlar amb la L com un gilipolles. Gilipolles que erem tu i jo. Quan entro a casa els hi dic "hola xixus" perquè no t'enyorin tant. Tot i que llavors jo t'enyoro encara més.

Mare meva... Acabo de recordar que avui és 22 i que són les 8 de la tarda. Avui fa 8 mesos. De fet l'hora també coincideix. Quin detall més macabre i morbós. Però així és. Suposo que és bona senyal no estar tan pendent del dia 22 de cada mes. O potser és que estic tan fixada en Sant Jordi que no he recordat que justament demà farà 8 mesos que em van trucar per cambiar-me la vida.

Què més dóna? Com si fa 8 mesos i un dia, oi?
Que més dóna... que més dóna...

Res. Que fins demà. O fins ara. Perquè no ets allà. Ets aquí. I ara les roses les regalo jo. I punto.


T'estimo calinyu!

Tensnake – See Right Through


1 comentari:

Lilithell ha dit...

Una abraçada!!!