V

Crec que sí, que és ara que tinc el valor d'escriure sobre això. Crec que és l'hora de tancar el cercle. Crec que és hora de confessar que m'he enamorat d'algú que no és el Quim. L'hora de dir prou, l'hora de pensar en present, no en passat. Sense oblidar, sense deixar de sentir-lo, sense deixar d'estimar-lo, crec que és hora de reconèixer que estic passant pàgina. Hora de dir que no, que ja no estic sola. Que estic amb algú que em fa feliç i, sense ànim de substuir al meu Quimi, és allà i jo amb ell.
És increíble, no ho he buscat. L'estimo. I en el fons, sé que el Quim també. Sé que a vegades em descol·loca, em sento extranya i culpable. Però en el fons sé que és un enviat d'ell. Ell va anar al suposat cel i del cel m'ha caigut aquesta persona. Gràcies Quimi i gràcies a tu, que ara ets amb mi.
Sentir això per mi ja era alguna cosa impensable, pensava que ja mai més estimaria a ningú i no ha estat així. I em sorprèn. Em sorprenc. I estic contenta de la meva lluita per estar amb mi mateixa, sola sense el Quimi, de tot aquest any.
A vegades penso que l'estic traïnt, però sé que si pogués, ell voldria això per mi.
Algú em cuida i mira per mi, com ell sempre havia fet. És increïble el que m'està passant i en el fons, és tot tan increïble com el dia que em van trucar per dir "El Quim s'ha mort".
Ara sé que tot és possible, ara sé que ser feliç és fàcil. Ara sé que el Quim ha marxat, que l'he deixat marxar, que per fi l'he deixat morir en pau. Ara sé que estaré amb ell per sempre. No de la manera que els dos pensàvem, però si desde el cor.
Els sentiments no s'expliquen massa en paraules, jo avui ho he intentat.
T'estimo Quimi... i sé que saps com l'estimo a... Ell.


Live. LOVE. Laugh.
M i V.