diumenge, 30 d’agost de 2009

No-recomanacions de pelis

Porto dues setmanes seguides de mala ratxa al cine. Només espero que estrenin aviat Malditos Bastardos del senyor Tarantino per treure'm l'espina. He arribat a pensar que potser després d'haver vist la fantàstica i perfecta UP, tot em sembla una merda... però que va, no és això! El que he vist les dues últimes setmanes no diré directament que és una merda... però casi casi.

Tot va començar amb la nova peli del gran Lars Von Trier. Gran, molt gran aquest paio.
Una d'elles, Bailando en la oscuridad on sortia la Björk fent un paper brutal. La peli era una sobredosi de sensibilitat i cruesa com n'hi ha poques, deixant-te amb aquell regust agredolç i la sensació d'haver vist una peli com déu mana. El jefe de todo esto era una... eeem.... no sé com descriure-la. Jo vaig riure moltíssim. Situacions surreals amb un home que pobre les passa ben putes intentant fer-se passar per jefe, quan el jefe és un altre que no sap dirigir l'empresa i que bueno... en fi, no vull fer espoilers. L'encant de la peli també estava en el fet de que no hi havia un sol de minut que hi hagués música, plans mal fotuts i tallats a saco i un guió molt peculiar, que li donava un aire molt especial.


El jefe de todo esto

Quan vaig decidir anar a veure Anticristo va ser per aquestes dues pelis i perque el senyor Von trier per mi, és un dels que val la pena sempre anar a veure. Però m'equivocava. Anticristo té un començament apoteòsic que et fa venir ganes de seguir amb la peli, però mica en mica les ganes de veure-la es van convertint en una mena de sentiment dolent que no saps si és normal o no, fins que acabes pertorbat per les imatges, pels ambients, pels colors de la peli, pels diàlegs i per, suposo que gran interpretació dels dos actors, el Wlliam Dafoe i Charlotte Gainsbourg. No deixa de fer-me ràbia que la noia, la Charlotte Gainsbourg, sigui l'encantadora Estaphanie del La ciencia del sueño. Una peli que la tinc situada a la posició més alta de les pelis pedestal, i que ara... aquesta encantadora noia no puc evitar veure-la desquiciada com l'he vist a Anticristo. L'Esptephanie s'ha corrumput, i ha estat corrumpuda pel senyor Von trier. Lars Von Trier, un home que crec que s'ha volgut cagar amb tot el personal i ho ha aconseguit. Quan va acabar la peli per mi que va pensar "Ara sabreu lo que és bo i us cagareu amb mi" I així ha estat. Pels que l'hagueu vista, us acompanyo en el sentiment. La gent sortia del cine callada i por patas, els que quedavem, perque alguns van marxar a mitja peli. A mi m'ha traumatitzat, escenes sobretot amb claus angleses i tisores que quan em venen al cap les faig fora cagant llets, perque no fan res més que provocar-me nusos al estómac. Si l'heu vist, sabeu de que parlo (Donde estáaaaaaaaaaaas?!) i si no l'heu vist, puc assegurar que el que us esteu imaginant no arriba ni de bon troç a les atrocitats vistes a la peli.


Charlotte Gainsbourg, Anticristo

Nem a la segúent Ressacon en las Vegas. Au va!!!! Feia temps que no veia una merda igual (caxis, ya se'm ha escapat la paraula merda). Pensava que seria rollo Very bad things, perque van del mateix... 4 paios que van de despedida de solter i tal... però que va! Bromes fàcils sense cap gràcia, un humor passat de rosca i caspós que hauria d'estar prohibit! El que és el notes del grup no té ni puta gràcia! Saps com comença i saps com acaba, lo pitjor que pot passar-te en una peli. Vaig tenir moltes temptacions de marxar de la sala a mitjes. Però els 7 euros de l'entrada crec que van ser el que ho va impedir. Ademés i para más INRI, estava rodejada d'un exèrcit d'adolescents als quals la peli els produïa just l'efecte contrari que em produïa a mi. Cada puta brometa absurda els feia riure a carcajada limpia, a part de comentar totes i cadascuna de les tonteries i cantar totes i cadascunes de les merda cançons de la Rhianna i companyia que formen part de la banda sonora. Lo únic que valia la pena: La cançó metalera última i el paio que cantava a la boda (ups, perdó per l'espoiler, però em sembla que als 5 minuts de peli això ja ho haguéssiu deduit).


Ressacón en las Vegas

I això és tot, crec... Espero que per la pròxima vegada pugui sortir del cine amb la sensació de no haver pagat els 7 euros envà. Penso que amb Malditos bastardos així serà, però també ho pensava amb Anticristo! Així que mai se sap!