divendres, 25 d’abril del 2014

Tanco blog. No més demagògia barata ni morbo.

Jordi, em tens fins els collons. Busca't una vida.

T'estimo Quim. Si algo he intentat amb tot això, és demostrar que així és. Tot i que al final ja arribo a la conclusió que JO NO HE DE DEMOSTRAR RES A NINGÚ.

GRÀCIES.

4 comentaris:

J ha dit...

Respecto i els llegeixo amb atenció els teus posts. Em deixen sense paraules i no els comento per respecte i perquè els trobo molt personals i emotius.

Borra aquest post i no tanquis el blog.

No sé que t'està fent pensar que m'estic enfotent. Faig broma als posts que puc fer broma.

Marta ha dit...

Mira. Em callava per respecte i perquè tinc més educació que tu i no tinc ganes de deixar malament a ningú. Però no trobo ni mg normal que avui en dia segueixis llegint el que faig i seguint els meus passos. Repeteixo, busca't una puta vida i deixa'm en pau. No he d'esborrar res, a diferència de tu que si fas comentaris tan fora de lloc que després els has d'esborrar.

Anònim ha dit...

Vaja, el comentari de la demagògia ha estat un error. T'ho has pres malament i no era la meva intenció.

Només llegeixo de tant en tant i comento els que em fan gràcia intentant correspodre amb clau d'humor. Ara, jo no sóc el millor fent humor i les coses es poden interpretar de moltes formes.

No puc esborrar comentaris, l'administrador del blog ets tu. No tinc aquets drets.

Me sap greu si t'has pres algo en serio quan era un comentari inofensiu i sense rellevància quan l'objectiu principal meu era fer somriure. Ara, ja et dic, potser el meu humor és de caure de cul, no pas de partir-se el cul. Això també pot passar.

Atentament

Jordi.

1,2 o 3? ha dit...

A mi ja em va be que tanquis el blog, així parlarem més ente nosaltres, m'explicaràs més cosetes, em mola parlar amb tu. M'agrada que t'agradi.

Todo arde si le aplicas la xispa adecuada, que deia el Bunbury.