diumenge, 6 de setembre del 2009

Mapa de los sonidos de Tokyo

Sembla ser que he trencat una mica el gafisme del cine de les últimes dues setmanes. Però bueno, res espectacular...
Mapa de los sonidos de Tokyo esperava que fós un tostón soporífer i no tenia cap ni una expectativa posada en la peli. Potser per això psè... Bueno... no va estar tan mal.

Sort que està feta a Tokyo perque ja vaig trobar l'encant de seguida i la clau amb què distreure'm. Perque considero que la senyora Coixet, fa aquesta peli a una ciutat normal, bueno normal... una ciutat com una altra, una ciutat que no sigui Tokyo, i la peli és converteix en una màs del montón.
L'argument no mata, normal i corrent... No sé si dir-ho però... que coi, és el meu blog i puc dir el que em roti o sigui que ho diré.. Argument del tot vulgar!
Això si, Tokyo és fantàstica i té bastant de protagonisme a la peli. Començant perque a la prota li encanten els mochis de fresa ^^ Mercats de peix, el cementiri, i l'estelar presència silenciosa dels gatets daurats que mouen la poteta!
[ironia ON] A destacar també el fantàstic doblatje que Sergi Lopez es fa a si mateix [ironia OFF]
M'està costant eh, em costa veure una peli com déu mana. Seguim a l'espera de Malditos Bastardos. Espero aviat poder fer un post recomanant que veieu una peli. Sincerament, es pot viure perfectament sense haver vist Mapa de los Sonidos de Tokyo. Qualsevol documental sobre la ciutat serveix, no cal que sigui made in Coixet.

1 comentari:

Karles23 ha dit...

No he vist i no penso veura-la, però Tokyo és molt Tokyo, jo em vaig enamorar de la ciutat (i de la Johansson) a Lost in Translation.