Els Dorian compartíen cartell amb Lori Meyers, molen, i amb el Macaco, que a mi, personalment, no em mola, però no entraré en detalls tampoc.
Aquí el que es tracta és dels Dorian, els fantàstics, sentimentals i profunds Dorian! Que van sonar de puta mare, que van sortir forts, amb ganes! Tot i només tocar aquella horeta justa, ja n'hi va haver prou.
Van començar amb Más problemas i això ja va ser un regal pels sentits. Te echamos de menos, tan lejos de ti, eeem.... la noche espiral, temazo! i algunes de les cançons del seu nou cd que encara no ha sortit però que pinta la mar de bé.
El video és un trosset de A cualquier otra parte. El cantant dels Dorian dalt del escenari mola molt, bueno... tots ells, i la noia.. amb el seu Mac damunt la taula també ^.^
Li dono un putu 10 al concert d'ahir, i espero tenir més oportunitats de veure'ls.
La crítica social no està limitada a un sol estil de música. Expressar sentiments es pot fer d'infinites maneres i jo em quedo amb la dels Dorian.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada