Dorian. Un grup que no entén tothom, inclús que per escoltar-lo et pot fer semblar freaky. M'encanta.
Però oh, resulta que tinc com un gafisme raro amb el grup. Com una maledicció que envolta cada pas que faig per apropar-me a un concert.
Primera part: Bikini.
Arribar a la Sala Bikini el dia del concert i veure tot de persones a fora. Contentes. Suades. Comenten entre elles lo guai que ha estat. Fiascu total, arribar quan el concert acaba.
Fallo tècnic, imperdonable vist el que m'esperava en el futur...
Segona part: Festival Insomni - Tarragona
Dorian al cartell. Emoció, nervis, ganes de treure'm l'espina de Bikini. Em demano fer festa a la feina, per aconseguir festa aquell dissabte em toca treballar 10 dies seguits (una de les putades varies típiques de quan currava a l'hosteleria). Dies abans, Dorian cau del cartell.
Tercera part: Girona
Concert de Dorian a Girona, en un festival d'aquets poperus. Cau en tan mal lloc i tan mala hora que no hi puc anar, causes logístíques.
L'espina ja no es espina, és un palillu. No! que dic palillu, es un ganivet, un punyal, una catana ja directament.
El dia que els pugui veure serà molt emocionant, serà un d'aquells concerts tan esperats, que quan acaben tens la sensació de mal de coll i vergonya interna per haver cridat massa cantant.
1 comentari:
Hola,
quin fustre que dóna aquest post! T'escric per donar-te una bona notícia. I és que hi ha una oportunitat de veure'ls el dissabte 26 a Razzmatazz. Sí, d'aquest 2014. X anys després!
Enhorabona!!!
(Ja sé que més endavant, als següents posts, expliques la experiència extrasensorial que vas tindre al Cambrirock.)
Publica un comentari a l'entrada