dijous, 17 de juliol de 2014

Potser faig massa la meva i la cago perquè no ho tinc del tot superat ni de conya, però sé que entens que no hi ets i que si algú em dóna vida em deixi portar. Mai et substuirà ningú. Mai sentiré el mateix que per tu.. Però sé que entens que tu no hi ets i he de aconseguir ser feliç. I ho intento. Per tu i per mi. És raro, però més per tu que per mi. Vull que sàpigues que passi el que passi mai et deixo de tenir present, i encara que em deixi, prefereixo mil vegades estar amb tu que amb ningú altre. Però ja no pot ser i he de seguir. 
T'estimo titi. No te'n oblidis, que jo mai oblido com m'estimaves tu. Mai.