dimecres, 16 de juliol del 2014

T'estimo com el primer dia

Ara sembla com si la gent s'adonés de tot. De tot el que ha passat. De que ell no hi és ja fa quasi un any. I sabeu què? Que tot el carinyu i forces i ganes de tirar endavant ja no els necessito de ningú. Que he passat un any sola jo sola amb tot això i que ara em sobren les paraules. Que he après que en tot això estem jo i ell. I que ara la comprensió i la llàstima em sobren. 
Sort del Quim, ell ha estat el meu millor suport. Com sempre havia estat mentres era viu, i ara mort encara més. 
Em sobra la vostra llàstima ara, ara ja no neessito el vostre suport, ja he après a viure sense ell. Sense ell i sense vosaltres. Només vull dir gràcies als que m'heu entès, que sou pocs, i als altres també. Gràcies. Sense el vostre no suport ni comprensió m'he fet més forta i m'he unit més a ell.
I a qui agradi bé. I a qui no també.  M'he acostumat a les males crítiques. M'he acosutmat a parlar amb ell sense parlar. 
T'estimo carinyu. Tota la meva felicitat, és per tu. 

MiQ
Els dos, com un sol. Sempre.