dissabte, 5 de març de 2016

De tant en tant val la pena fer una mirada enrrera. No per tornar sinó més aviat per veure el camí recorregut. Per fer autocrítica, per veure els progresssos. La insuportable idea del futur que en un passat ens torturava ara es veu petita en comparació amb les dimensions de temps enrrera. Per això val la pena trucar a la seva porta i preguntar-li com està. La trobes dèbil i malalta. Sorprenentment et crida. Té força per cridar. No  t'hi encares perquè saps que algun dia la pots necessitar. Tu mateix et dius que no però qui sap.
Decideixes tractar-la com la vella amiga amb qui no tens ja res en comú però encara aprecies. Li dius que fins aviat, desitjant que no us torneu a trobar mai més. Li dius adéu i gràcies per tot. Marxes. Et sents feliç.