dilluns, 21 de juliol de 2014

Estic flipant de lo malament que porto això del estiu. Fa uns mesos deia que em feia ràbia perquè cada cop em costava més recordar coses noves, i ara em venen a la ment les coses més petites i absurdes viscudes amb ell. Mare meva Quimi, com se't troba a faltar. No saps lo que em fas falta, em sento com si estéssim els dos junts però simplement a tu no et veig. Joder Quimi, marxem altre cop a Menorca? Torna porfa, torna... On ets? Torna amb mi tiu, que no veus que sense tu no sé per on vaig? Se'm trenca el cor, com se't va trencar a tu... Només que jo he de seguir, i tu per desgràcia no pots seguir aquí amb mi, i estic segura que voldries. Tan com jo. T'estimo titi!!!!!!!!! T'estimo molt.