És fort que no ens tinguéssim a facebook per enfados. És fort que la última setmana casi ni parléssim. És fort que la persona més important de la meva vida morís sense mi. Sense estar jo al seu costat. És fort que m'empenyés a separar-lo de mi. Amb absurdes històries que no portaven enlloc, amb enfados tontos, amb tonteries meves de les que ara... me'n ric per no plorar. És fort la bofetada que m'ha donat la vida en tota la cara. És fort que ara em passi tot això, i no deixi de pensar en la ironía de la situació. No us penseu, no... que estic més valenta del que sembla. Del que em sembla. Putada per mi. I s'ha de saber acceptar com algo natural. Quines rises ens faríem ara els dos de veure'm així, que guai seria que apareixés i dir... ostiaaa puta, el que m'has fet patir titi! jajajaja...
Fuck.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada