Tots tenim un passat i, com recomanava la psicòloga de l'Ally Mc. Beal, una cançó "bálsamo".
La meva durant molt de temps va ser aquesta del Mika. Al que jo acostumava a anomenar "el Marika". Si, si, ja ho sé, molt graciós, molt maco i sobretot molt políticament correcte. El Marika. Juas. Sorry...
Bé, jo treballava a una copisteria molt xunga on, de la mateixa manera que jo deia així al Mika, allà les dependentes eren per norma unes "fucking retardeds", fins que per circumstàncies de a vida, el lloc de treball de les fucking retardeds el vaig acabar ocupant jo.
No diré noms perquè mai se sap...
Una llicó de la vida molt in the fucking face, doncs em vaig acabar convertint en una de les dependentes inútils que tan criticàvem tot cristu.
Doncs bé, allà dins on les hores no passàven i la meva companya em feia pagar els seus mals humors (li deia "la perro verde") hi havia moments de joia i felicitat absoluta.
Un d'ells era quan sonava Relax, take it easy, a la ràdio. Mentre la perro verde feia de les seves jo m'anava fent meva la cançó bàlsam que m'acompanyaria durant el meu temps allà dins.
M'encantava sobretot quan diu "it's as if I'm scared, it's as if I'm terryfieeeeed, it's as if I'm scared... it's as if I'm playing with fireeee".
I jo agafava el primer que trobava ja fós el pal de l'escombra, un boli pilot de euro amb 25, o unes tisores amb la punta rodona per nens... cantava tal qual micro en plena audición de la Voz. I ja tot era igual. Entre altres coses perquè la feina d'abans de la copisteria era 3000 vegades pitjor, i allà en el fons em vaig sentir lliberada quan vaig poder deixar l'antiga feina de meeeeerda. Encara que tot déu em tractés de fucking retarded. M'era una mica igual. I també la perro verde amb els seus inexistents "bon dia".
La vida al exterior laboral era guai, però també tenia lo seu. Amb lo qual el bàlsam em servia per varies coses. El take it eeeeeasy era resultón. En si.
I ja us dic ara que a mi el Mika, me la bufa. Només em cau bé desde que sé que al cole li pegaven i ho passava fatal, i ara és famós i ric i ha donat pel cul a tots els seus antics companys que li preníen el bocata i la dignitat a l'hora del pati. Fuck them Mika. Clap for you!
Ara tinc altres cançons bàlsams. Però no puc evitar quan escolto aquesta... tirar cap amunt. M'encanta.
Us en deixo una altra, per si... El Mika... psèeeeeeeee...
Funciona bastant bé també, sobretot quan la que tenies l'has deixat enrrera. Les cançons bàlsam van i venen, queden en el teu record, però en vas necessitant de noves de tant en tant.
Cançó bàlsam i a viure! Collons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada