The Jam – English Rose
La mort del Rik Mayall m'ha colpit. No sé... em sap molt de greu. No he gosat ni a mirar notícies, ni res de res. No sé que ha passat. No puc, em fa cosa. Paraules super maques cap a ell tant al Facebook de The young ones, com al de Bottom... m'han deixat a quadros.
És un d'aquets actors que sempre han estat allà, com a super cracks de la òstia!!! A part de la debilitat que sento pels anglesos... tot ajuda.
Recordo taaantes coses... No em posaré a nombrar-les. Només si un capítol de Bottom (on sortíen ell, i el Vyvian) on eren a dalt d'una nòria i s'espatllava... i.. es passaven tot el capítol fent bestieses.
O el capítol dels Joves on sortía Madness... O "estimat senyor Balowsky, doni'm més diners, malparit" que deia el Nil... i... ains. O una que el Rik trobava un tampax al bolso d'una noia i bueno... feia com que era una rata. No sé. Prou. De petita em va marcar molt els Joves. Suposo que com a molts.
Em sap molt de greu que ja no estigui viu, disfrutant de les coses que... disfrutem els vius.
Descansa en pau, Rik. Sempre recordaré la teva americana amb les xapes. Formes part de la nostra infància més xunga!
Gràcies per tot.
Fins a sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada