dijous, 12 de juny de 2014

My dearest Sónar


Sé que si algú entén el que hi ha aquí escrit, aquest ets tu Quimi. Tandebò em poguéssis llegir. Això és per tu, allà on siguis.



Porto molts dies i molts intents d'escriure sobre el Sónar. Escric, no ho publico, escric, ho esborro... Ho publico, però no em fa el pes. 
I és que costa... 
Potser per la majoria de vosaltres és un simple festival. Però per mi és un referent de cada any i gairebé diria que és la descripció gràfica de FELICITAT ABSOLUTA. 
Si a això li sumo el meu company d'andances, que és el Quim. El cocktel resultant és un molotov. 
Però bé. Estic resistint. Estic aguantant el chaparrón com una campeona. Com mis más y mis menos. No fent les coses del tot bé, però tampoc tan malament. 
I és que si hagués de triar un moment per tornar a viure amb el Quim, sens dubte seria qualsevol de les nits de Sónar. 
I sé que allà estaran Trentemoller, el FM Belfast... o Plastikman o... no ho vull ni pensar. Però no em dol tant no veure'ls com... la companyia. 
Per mi és un moment del any en que tot girava al voltant d'això. I ho segueix sent. Però sé que que forma part de mi però ja no hi és. Sé que mai podré tornar (crec, clar...) perquè una cosa és suportar-lo desde la distància, i l'altra molt diferent és ser jo allà. Quin mal. 
Aquesta part de mi ja no existeix. Però us asseguro que forma part de mi malgrat ja no pugui exterioritzar-la mai més en el present. Ni futur. Més o menys el mateix que em passa amb el Quim.
Però sempre hi serà. I estic contenta de que hagi passat. I no tan trista perquè ja no hi sigui, més aviat feliç d'haver-la disfrutat durant tots aquests anys, amb ell. 

Lo curiós del cas és que, així com moltes vegades he escrit aquí i després m'he sentit alliberada de treure-ho, en aquest cas no em fa sentir millor. Alguna cosa se'm escapa, alguna cosa que no sóc capaç de plasmar en un escrit. No sóc capaç d'explicar-me com voldria. I el que es queda, es queda dins. No ho sé treure, ni escriure. No en sé més. 
Sabeu què crec que és? Que altres anys estava amargadíssima per no anar al Sónar, i al final sempre acabava anant, ja fós perquè cobrava la paga extra o pel que fós. I ja no dic amb el Quim, amb altra gent que si m'esteu llegint vull que sabeu que també m'ho vaig passar genial amb vosaltres. Però aquest any no hi ha déu que em salvi, perquè ni podent no voldria anar-hi. Em donaria algo i segur que pillaria la santa cogorza i encara m'afloraríen més els sentiments. Un drama. Segur xD em conec. Massa recén tot. I no sé si mai en seré capaç de tornar. (ja ho he dit, oi?) M'estic repetint. Cambio y corto ya. 
Btw...

Thank you. Thank you all. 



My love is kind to you
My love is blind for you
My love is right for you
I know it is, my boo
I save my eyes for you
I save my sight for you
I save my ears you
Do you hear me, my boo?

These chains you bound around my heart complete me, baby
I would not be free
These chains you bound around my heart complete me, baby
I would not be free

Explain the ball around my heart
It's not chain since we first made our start
Explain the ball around my heart
It's not chain since we first made our, we first made our

These chains you bound around my heart complete me, baby
I would not be free

These chains you bound around my heart complete me, baby
I would not be free
These chains you bound around my heart complete me, baby
I would not be free

1 comentari:

Lilithell ha dit...

Hi tornaràs. I amb ell hi pots tornar cada vegada que busquis en els records de totes les coses que vau viure.