Ho tenia oblidat, per un moment, això del blog i bla bla... però de cop i volta, quan he vist que la tornava a cagar me'n he enrrecordat. I és que us vull confessar que quan escric aquí és quan estic totally fucked up, no al revés. És a dir, que això és la pitjor part de mi. I de fet, tampoc la pitjor part és tan terrible, oi?
No sé quants posts hauré esborrat, o els hauré deixat per mal cap meu. Igual demà quan em desperti aquest se'n va a pique. Depèn.
Avui he anat a veure la meva amiga de la floristeria i m'ha fet la rosa més bonica de color fúcsia amb el paper que li posen lila...
Rosa i fúcsia, el color de les parets que vam pintar ell i jo... Molt maca. Tot i que incapaç de dir-li. Li hagués pogut dir que pel divendres que ve me la guardés fúcsia, amb paper lila, però m'he tornat una mica reservada i fins i tot davant d'ella aparento.
No sé on acaba l'aparença i començo jo. No sé fins a quin punt aparento. No sé on acaba la Marta putejada i comença la contenta. Suposo que estem les dues. Suposo que quan la putejada goberna estic aquí escribint. Però us diré que crec fermament en la Marta contenta, crec en ella i on pot arribar. Malgrat les altres facin coses que a la contenta no agraden. Mica en mica.
De moment us puc dir que moltes de les coses que generen malestar han estat eliminades, i les noves estan controlades. I es que el "ramalassu" no s'evita, malgrat ara està més en els seus cabals.
No m'arrepenteixo de res, de res excepte que no tingui a veure amb tu, Quim. Però això ja són paraules majors, que entenem tu i jo i que aquí sobren completament. Perquè malgrat sembli el contrari, aquí confesso... però tu saps que mai confessaré del tot. Perquè tu saps i jo sé, i amb això el demés no importa.
I igual us sorprèn la cançó que encapçala el post. Però per mi és la imatge de que les coses, per més terribles, importants, boniques o lletges semblin, al moment que es viuen tot passa, tot arriba i tot anirà bé. Està en tu viure-les de la manera que creguis convenient. Ni lo més xungo acaba amb tu, ni lo més bonic del món et salvarà la vida. Tot és qüestió de saber on estàs i qui ets.
Ahí lo dejo!
Live. Love. Laugh. No matter who, no matter what. Just do it!!!
juas!!!
Good luck. Bye buddies.
M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada