No sé. Suposo que tinc por. Suposo que em fa pànic l'estiu. Suposo que me'l veig venir, cada cop més i més a prop, i no sé per on puc sortir. Suposo que confio. Suposo que tot anirà com ha d'anar. I segur que anirà ràpid "la cosa". A ratos sento al Quim molt lluny, últimament, i no m'agrada. Però massa a prop també em fa por. Sempre m'he tingut por. Tinc tendència a liar-la. Suposo que tot és qüestió de creure en l'aquí i ara. Però tampoc puc deixar-me portar com si no passés res. Suposo que és qüestió d'anar ajustant les coses sobre la marxa. No pensar tant enllà. Suposo que és qüestió de sobreviure amb el que hi ha. Jo.