Per què tot això?
Bonjour excusez-moi si je ne parlé bien le français...
I per què tot? Perquè vull. Perquè ell em va ensenyar que malgrat tot mai t'has de rendir. Mai has de renunciar al que vols perquè mai se sap... Mai has de perdre el somriure malgrat les males notícies que et vinguin. Perquè malgrat et diguin que pots morir, malgrat et diguin que mai tindràs la noia dels teus somnis, no t'has de rendir. Mai. I així ho va fer. Mai va perdre les ganes, el somriure... i mira que va plorar, i es va enfadar, i va aguantar tot el que li queia a sobre. Sense mai confessar, sense mai dir el que realment passava. Perquè estimava més el present que el futur, i mai el va condicionar. I quan plorava, de seguida tornava en sí. De seguida li tornaven les ganes de viure. Em sento arrepentida dels disgustos que li vaig donar, però orgullosa de les ganes de viure que li vaig donar. Les mateixes que em dóna ell ara a mi, desde la seva tomba. Mort. Gràcies Quim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada