divendres, 6 de juny de 2014

La noia de la floristeria - Segona part

America – A Horse With No Name

Fa uns dies ja us vaig parlar de la meva peculiar relació amb la noia de la floristeria i com avui és divendres he anat a fer-li una visita i comprar el que ja se'n podria dir "la rosa dels divendres". Avui en tenia de color lila... Casualment un dels meus colors preferits. Eren super maques!
L'ha posada super bonica, amb una cinta lila i unes fulletes també liles. Feia molt de goig ^_^ i ha sigut quan m'ha dit "vindràs cada setmana a buscar la rosa?" a lo que jo he dit... que si, que acostumava a anar-hi els divendres. I llavors, la nostra (ja) estimada noia de floristeria ha dit que en comptes de 5 euros, me les cobraría a 4.
:) carai. S'ha despedit amb  el "gràcies guapa" que em m'havia fet escriure l'anterior post. I he marxat d'allà amb ple convenciment que si, que és ella la persona amb qui comparteixo aquesta rutina. Que de fet, m'agrada anar-la a veure i aquestes petites converses i la sensació de la floristeria em va agafar forces i no decaure, malgrat el meu destí final del moment sigui un cementiri on hi tinc enterrat al Quim.
És bonic. És bonic que les roses vagin cambiant de color. Abans només les portava de color blanc. Ara cada setmana anem variant. Suposo que mica en mica tot es va pintant de color... com les roses. Suposo que estic contenta de seguir anant allà, i veure que no sempre em derrumbo. Veure que puc mantenir la calma. I sobretot, veure que la vida segueix, malgrat allà dintre res sembli moure's.
T'estimo, Quimi.