divendres, 9 de maig de 2014

No puc perquè està aquí sota.

Blur – Clover Over Dover 

Avui he patit el que vindría a ser una corba sinusoidal. Amunt avall amunt avall... Bé. Avui, no. Ara a la tarda.
He anat al cementiri amb la meva roseta de sempre... Al entrar, calma absoluta. Exceptuant el subidón que m'entra abans no veig la tomba i m'asseguro que tot està a lloc. Vull dir, què hi ha de nou... no sé. Coses meves...
Avui de nou hi havia un ram de flors pansides recollides probablement a la seva masia embolicades amb paper de plata, i una rosa de color rosa del seu preciós roser. Ara deu estar la mar de maco... El tenia (el tenen) de manera que s'enrrosca a un arc, i quan li surten les roses fa super bonic.
Ja marxava, normalment deixo la rosa i piro. Un minut. Però quan ja anava cap a la porta m'he fet enrrera i m'he assegut uns... vint minuts.
Sentía gent que passava, els treballadors... però molt de fons. No he aixecat la vista en cap moment. Aquí ha vingut la baixada. Les llàgrimes i el fer volar la imaginació. Com? Fàcil... Imaginant que sento passes, que em giro i és ell amb el seu jersei taronja i pantalons curts de cuadres, rient... O que em posen la mà a l'esquena i em giro i em diu "Holaaa". Coses així.
Durant el moment de "reclusió" li he "explicat" la volteta que m'he fet avui per Menorca amb l'Street view de Google. I en com ens veia per allà tombant. És curiós... quin passeig. Lo únic que no he pogut atravessar la valla del càmping i entrar-hi, pel demés tot igual. Em queden pobles per anar. Ja hi aniré (anirem).
M'ha fet gràcia perquè a Facebook hi ha forces coses. I inclús amb el Google images he pogut estar dintre el Ferry, el que es diu Fortuny, de la companyia Acciona, i he recordat mil i una històries.
Si mai l'agafeu... (que jo recomanaría que no, que per això està l'avió, però nosaltres anàvem de pobres). 1. Quan surti de Barcelona aneu cagant llets a buscar sofà o lloc tou per dormir, allò és... com diríen els Heroes del silencio una Avalaaaanchaaaaaa... (jo i el Quim no ho vam fer i ens vam quedar com gilis catetos mirant com ens allunyàvem de port, mentres la resta de la tripulació ens prenía "els llits"). I 2. Si menjeu a dins no demaneu paella, que per menjar cataplasmes no cal pagar.

Bé. Res. A lo que anava. Després de tot el bajonazo m'ha vingut la pau absoluta.
Sol, una mica de vent, l'olor aquella de flors,  uns bitxets simpàtics que corríen pel terra... I ell i jo, junts. Físicament.
I pensava:

"Clar. Ara segurament aniríem pendre algo, o amb aquest temps a banyar-nos... però no puc perquè està aquí sota."