dimecres, 30 d’abril del 2014

Twitters de famosetes...? Thanks but no thanks.

Ja fa temps que observo el fenòmen de famosos que tenen twitter. No estic parlant d'un perfil de famós en concret sinó alguna cosa més... generalista. I no, no és bo generalitzar, com tampoc crec que es bo seguir la corrent de que tot els de la teva espècie, en aquest cas espècie famosete, fa.

I és que el fenòmen s'observa tant a timelines de gent tan diferent com... no sé, Santiago Segura, Paco León, eeemmm... Buenafuentes o gent d'aquesta, presentadors de tele, cantants... jo que sé, The Kooks o... per dir més gent en plan internacional... Coldplay, o no sé eh, tant puc dir Coldplay com la Jennifer López o jo que sé!... futbolistes. Gent "d'aquesta". Inclús gent que surt a la tele i que són uns poca penes però només pel fet de sortir doncs ja els coneix molta gent i entren en el pack. Belén Esteban etc...

A mi de la Belén fucking Esteban no em molesta. Per descomptat que és retrassada i no espero d'ella res creatiu. Però potser del Paco León, si. Per exemple.

Bé. Tot es basa en promoció de X que s'està fent en el moment, ja sigui peli, programa, llibre, serie, o whatever. I, el que em rebenta més les pilotes... RT de mentions dient lo guais i la polla que són.

I és que potser si que la fama trastoca i si t'estan tot el dia dient que ets la polla doncs... estàs content i en fas publi. Però trobo a faltar aquella simplicitat quotidiana en els twitters d'aquesta gent. Trobo a faltar tuits de gent normal com els que puc fer jo o qualsevol persona mundana que no mereixem els 100 mil follows que no tenim.
I és que aquella essència de twitter de "que estàs fent ara" es perd totalment. I inclús persones altament creatives i interessants que per aquesta raó són famosetes, perden tota la seva gràcia especial quan llegeixes un twitter exactament igual pastat en patró de comportament a un altre famós de merda equiparable al famós intel·ligent.

És a dir, el patró de comportament de la Belén Esteban vindría a ser exactament igual que el del Paco León, quan és evident la diferència. I cito aquests dos perquè són gent relativament "propera".

Com és possible que algú suposadament conegut per la seva inteligència, o originalitat o... creativitat, tingui el mateix patró de comportament  twitter que, per exemple, un personatge de tele 5 que també és famós? Doncs passa.

I és que no val fer RT tot el dia del que et diuen i  les promocions. Jo crec que la plebe voldríem trobar alguna cosa més darrera de tot això al TL de qui estàs seguint.

És evident que les promocions són perfectament lícites i més en una eina com és twitter. No ho voldria qüestionar pas... però totes aquelles raons per les que dones a Follow a cert personatge X, no quadren amb el que després et trobes.

Realment si et segueixo és perquè ja sé que ets la polla. Però cal fer-ne RT?
No creus que els teus seguidors els sobra? O potser penses que igual no ets tan la polla quan necessites reafirmar-ho amb un RT?

Promocions i RT de "fans" estan bé, en certa mesura. Però la originalitat d'aquests super comptes de super estrelles brilla per la seva absència.
I acaben per aburrir. I molt.

A vegades se'n troben. I no voldria tampoc ser tan generalista.
Per exemple, i per salvar l'honor dels famosetes.
El compte del Hank de Breaking bad és bastant casero. O el del fill del Walter White. I inclús una que m'ha sorprès bastant és la Florrie (la cantant) o els Klaxons, que entre promoció i auto paja RT de mention en deixen anar alguna força guai.

Penso que a vegades una eina tan propera i inmediata com és twitter fa perdre molts punts a gent que fora d'ell són un cracks, i després resulta que no saben traspassar-ho a la gent que els segueix a la espera de poder absorbir una mica de la seva gràcia especial, que en definitiva és la que et porta a ser un personatge conegut.

Por la boca muere el pez o, en aquest cas, por el twitter muere el famoso.
Sense humiltat. Ni creativitat, Ni quotidianitat.
Menys fums i més tuitejar com si fóssis un més, que per donar-te d'alta a twitter a tots ens demanen el mateix. Flipats.
Trist.






2 comentaris:

aniol ha dit...

Penso el mateix. Al principi de Twitter vam tenir la sort que molts "famosos" no es van atrevir a apuntar-s'hi així que ja ens vam acostumar a seguir i relacionar-nos amb aquells petits perfils de Twitter que no passen massa sovint del miler de seguidors però que en canvi expliquen les coses més interessants bé perquè ens semblen més pròximes o bé perquè són tant personals que les atresores com si fossin el bé més preuat de Twitter. I perquè no esperen cap reconeixement massiu sinó simplement desfogar-se de la feixuguesa de les seves vides amb sort arrencant un somriure a algú altre.

Marta ha dit...

Cert Aniol No sé ben bé que pretenem amb Twitter. A vegades penso que els "old school" d'allà ens hem quedat en un inframón on les "altes esferes" simplement, no ens van.