Grises – El Hombre Boligrafo

Que si. Que ja sé que tots em vau creure quan deia super decidida tanco blog bla bla... Però és el que té ser una impulsiva de merda. Que després... 1. T'has de fer enrrera  2. En certs casos després la gent no se't prèn seriosament.
Però ei. Tan contenta eh. Si si...
Els collons.
Si és que si no escric aquí realment, on aboco el que acumulo. Que se'm queda a dins i pesa un ou!
Si bueno, avui he anat al cementiri. Alguna persona recoloca les coses que li vaig portant. Per mi és una manera de dir-me un hola i un sé que estàs aquí, jo també. Sospito qui és, probablement la seva mare o alguna de les seves germanes. No ho sé.
Que si ara em poso una samarreta que li agradava, que si ara em prenc un cafe amb llet dels seus, que si ara faig algo com ell faria, que si ara dic alguna cosa que els dos compartíem... i així.
No senta bé el mes d'Abril (quien me ha robaaaado el mes de aaabril...), el Maig no ho sé. El Juny, ja us explicaré què passa amb el Juny si en tinc ganes. El Juliol te cagas. I l'Agost puta merda.
A partir d'aquí haurà passat un any.
I bueno, tot serà repetir el cicle...
I un altre i un altre.
I mentres ell està vès a saber a la panxa de quin cuc, a mi em dóna la sensació de què algun dia despertaré i estaré a la tenda de campanya del camping Sa Atalaia de Menorca. Estarà allà roncant. Jo no el sentiré perquè segur que duc els taps a les orelles. De cop i volta me'n adonaré de tot, a temps. Li donaré una abraçada i anirem a alguna platja a fer el mongo.
Molarà. Menys mal! Quin descans coi! A més, encara ens quedaran dies i no hauré de recapacitar quan ja sóc dalt d'un ferry camí de Barcelona pensant... què collons he fotut tots aquets dies? En què collons he estat pensant i com li dic ara? No. Perquè ell és allà roncant. Una senyora frega les cassoles. Una guiri francesa encara va taja del dia abans. El senyor del camping neteja la piscina, tot hippie ell... I nostaltres ens llevarem, anirem a esmorzar a Ferreries i després a patejar tres hores pel camp fins a trobar la preciosa platja que ens espera.
I com l'alegria de quan estaves petadíssim de caminar amb xancletes pel mig del bosc i veies aparèixer una platja solitària d'aigües blaves i sorra blanca al bell mig de la costa de Menorca, jo em despertaré de tot això i així el veuré a ell.
En fi. Fuck off.