diumenge, 12 d’octubre de 2008

Curt Wilde

Velvet Goldmine va ser una peli que va passar totalment desapercebuda en el seu temps, cap al 1997, fet totalment injust perquè val molt la pena en molts sentits. Tractava sobre el fenòmen del Glam Rock, on el protagonista, Brian Slate (El Jonathan Rhys Meyers, que al video surt de públic amb els cabells llargs) és una super estrella del glam a qui se suposa que maten misteriosament al mig d'un concert. La peli reflecteix molt bé tot el rollo glam: sabates de plataforma, les plomes i les lentejuelas de brillants i sobretot el rollo ambigu entre gai i no-gai. Estaven tots ben sonats, però viure en aquella época deuria ser si més no com viure en un altre món com a més... brillant.

Els principis al món de la música de Brian Slate van ser molt xungus, era massa nyonyo i no tenia cap mena de futur... Fins que li va venir l'inspiració amb l'actuació del gran CURT WILDE... que és el gran l'Ewan Mc.Gregor, per si no us hi havíeu fixat ;) Salvatge, brutal.

Brian Slate (i jo mateixa mentres la veia al cine, i també la resta de vegades que l'he tornat a veure) és queda flipat amb allò... Ell que no cridava l'atenció de ningú quan pujava dalt d'un escenari, se li fa de día quan coneix a Curt Wilde, amb qui a part de tenir una relació d'allò més ambigua, l'ajuda a sortir de la normalitat i la mediocritat musical per anar directament a triumfar entre les masses del rollo Glam dels 70's. De mentres et van explicant els electro shocks patits per Wilde quan era petit, en una infància no precisament gaire convencional. I així acaba sent de gran. Molt del rollo Iggy Pop, en el qual es va inspirar el director, però sobretot molt boig.

Per si no veieu mai la peli sencera, quedeu-vos amb aquest troç, que no sé si és el millor, però si el més salvatge.