Sant Jordi next week

No sé què fer per Sant Jordi. Alguna cosa m'agradaria... El que més em convenç és un ram de roses, o una rosa... si és que és molt car un ram que no ho sé... Potser amb una targeta... o no.
Poter faig alguna cosa amb fimo. Li'n vaig fer una vegada una, i encara aguanta les inclemències del temps com una campeona. Està amb el color brillant i no s'ha fet malbé per la pluja! Havia pensat potser un drac de Sant Jordi, amb una roseta o algo... algo ben cuqui. I penjar-ho de la planta que té allà.
La planta me la va donar ell, algun cop ja ho he explicat. I allà està també.
El problema és fer el notes. És que tampoc vull envaïr un espai que, en principi, és més de la família que no pas meu. I com ell i jo no erem família, pues...
De totes maneres la seva mare mai ha posat cap inconvenient a les meves coses allà, al contrari...
No ho sé, no sé què fer. Ho he de pensar, encara tinc dies...
És un dia que m'agrada molt. És maco. És maco que et regalin una rosa, sigui de qui sigui. És un "t'estimo" i els t'estimo's són lo millor que hi ha.
Ma mare ja m'ha deixat clar que no li porti una rosa. M'ho ha repetit mil vegades. És pesada. L'any passat va ser el primer Sant Jordi sense el meu pare i jo li vaig portar una rosa, perquè la del meu pare doncs... no hi sería. Crec que li va agradar, però no. Suposo que la va posar més trista que contenta. Ho entenc.
El Quim té, tenia, uns rosers super bonics. Sempre em portava roses. De fet, aquest és el motiu pel qual sempre que el vaig a veure li porto una. Potser és per això que per Sant Jordi voldria algo més especial. No ho sé. Sé que són tonteries. Però m'agraden aquestes tonteries. I m'agrada fer-li coses.
Quan portava roses a la feina i ningú sabia que estàvem junts (ho sabia molta gent, però no era del tot oficial) venia amb tres roses. Dues per les dues altres noies de la oficina, i l'altra per mi.
D'amagat a l'orella em deia "la teva és la més maca" :)

Potser quan explico aquestes coses enteneu una mica millor el perquè de tot plegat. O no. A buen entendedor sobran las palabras... i aquestes coses.
Jo només sé que s'ha de fer les coses que t'agraden, que et fan sentir bé... i que sobretot sents en cada moment. Jo sento així, i actuo en conseqüència. Tampoc faig cap mal a ningú.

El que tinc clar és que la nostra història no va acabar el 22 d'agost de 2014. En absolut. Acabarà el dia que jo em mori.


Love. Live. Laugh.