No sé ben bé què dir. Vaig fent coses que em fan sentir millor i la veritat és que molen molt. Moltíssim. Malgrat tot, no deixo de treure'm de sobre moments com el d'ara, que em suposen un autèntic lastre.
No sé què fer. No sé si optar per un reset del Quim en plan que no em deixa estar bé... o seguir lluitant perquè realment pugui conviure amb mi. I és que com més coses noves van passant, més dur em resulta fer-lo compatible. És molt complicat. El necessito, i molt. Bé, no el necessito... però el vull. No suporto el pas del temps en el sentit de fer-ho tot més difús. Potser necessito alguna cosa més que no sé què és. Potser necessito... que no s'hagi mort? Potser necessito despertar del malson, ja sigui amb la cara més crua o més dolça. La dolça ja sé que no existeix. No és cap malson, és la realitat. La cara més crua és mirar endavant sense voler aferrar-me al que ja ha passat. Però realment ha passat quan encara puc sentir com em toca?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada