Brothers in arms

Dire Straits – Brothers In Arms

Sempre he tingut debilitat per aquesta cançó. En el seu temps, de ben petita, ja em posava els pèls de punta... sense saber ben bé perquè. Ara, em fa pensar molt en mon germà... Ara que estem tots desperdigats, que el meu pare és mort, mon germà està lluny, la meva àvia és aquí però no ens coneix ni està en aquest món, i la meva mare lluita cada dia i la veus com lluita... i et fa patir.
Tot és molt diferent. Tots hem cambiat. Mai ens ho diem, però ens estimem molt. Ho noto.
Per mi mon germà és el TOT. És casi la persona més important de la meva vida. Aquesta cançó em fa pensar molt amb ells. En quan mon àvia estava per nosaltres, en quan el meu pare... en fi. En mon germà i jo quan erem joves. Les estones junts. Els moments compartits. És una persona tan especial... tan únic.
En el moments difícils, que n'hem tingut uns quants, quan va morir el meu pare, i els incomptables ensurts que ens ha donat mon àvia, és quan he notat més com ens estimem. És quan realment ens hem abraçat i hem plorat junts. Dono gràcies a aquets mals moments, perquè m'han fet sentir-los molt a prop. Jo abraçaria a mon germà cada dia d'aquest món. Però no ho faig tampoc. Som així de burrus.
Tinc molta sort. De tenir un germà tan especial, i una mare tan... tan ella! I una àvia que m'ho ha donat tot, i que ara... ja no és ella. A vegades no sóc conscient que ells són els més importants de la meva vida, ni jo ni les meves circumstàncies. Els estimo més que a mi mateixa. És molt bonic.

:)