Un input

Aquí seguim... Pensava que els meus new year resolution's faríen que deixés d'escriure, però veig que no és així. El cas és que he rebut un comentari en un d'aquests post tristos i desesperats i... m'ha sorprès, gratament, clar! Bé, gràcies persona que ho has fet. Sembla mentida, potser si que tot això ho llegeix algú, o no...
De moment estic casi casi casi fent les coses semi-bé. No entro tant en espirals, bucles, rallades, olles... com n'hi volgueu dir. Però ni molt menys s'està fent la cosa més suportable.

I res, ja acabo... Quimi, tindries feina aquest dies... Se'm ha espatllat el calentador del aigua i se'm ha inundat la cuina, se'm han acabat les piles del mando de la porta de la feina que tu em vas donar i no trobo recanvis, i no sé com fer-ho per aconseguir una cosa teva que de moment no he aconseguit, però que ho aconseguiré (una cosa molt petita... que et vaig regalar). Quines tonteries... però com sempre hi eres i ara no, doncs... res... Que tinc ganes que m'abracis, de fet tinc ganes d'això i res més... perquè en el fons el calentador me la sua. Totes les vegades que em treies les castanyes del foc (que era cada dos per tres) signifiquen que m'estimaves, i ara costa quan no m'ho pots dir. Ja arreglaré tot això, i les castanyes del foc se'm deixaran de cremar. La veritat és que sense tu sóc bastant desastre...

Timu caaaaalinyu! Nyeee! jajaj.. (broma interna) U_U