dissabte, 28 de desembre del 2013

Dia dels inocents.

No sé. Crec que em comença a desesperar la espera. Crec que no sé molt bé cap on tirar. A tot arreu on vaig me'l imagino al meu costat... i sembla com de pirat però li parlo dins del meu cap i li dic coses. A les que se suposa sé la resposta. Sé que m'abraçaria com mai i li sabria molt de greu que estés així. Però que hi puc fer? Si no hi és. Desespera... A veure si de cara al 2014 em començo a cuidar i deixen d'haver moments com aquest, en els que sento que per més que tothom m'ajuda i hi ha moltes coses bones al meu voltant, jo només penso en ell. És contradictori. Sé que he de gaudir del moment perque demà pot no ser-hi, i per altra banda, no ho sé fer sense ell. Jodeeeeeerrrrr... com el trobo a faltar!!!!!!! la putaaaaa!!!!