divendres, 7 d’agost del 2009

Les treballadores d'inmobiliàries que ensenyen pisos



I me'n adono al actualitzar el post dels cabrons de vomistar que no entrava aquí desde que el meu dit es va posar com un butifarró gore. Serà que no tinc res a dir! He pensat...
Però si, tinc a dir i aquest cop també sense compassió us vull parlar del curiós fenòmen de la treballadora d'inmobiliària que ensenya pisos. Ho dic en femení perque, és el cas que m'he trobat.
El d'avui ha estat d'allò més curiós. Quan vas a comprar-te roba en una botiga de les que t'atenen, (que per sort, cada vegada abunden menys) et diran seeeeeempre que l'article X et queda de puta mare, malgrat tu no estiguis convençut i vegis clar que no és per tu. Probablement o en molts casos, t'acabes quedant el putu jersei, o el que sigui X, si més no perque calli el dependent o en un acte altruista de que se senti millor al pensar la merda de sou que li deuen pagar i el que deu haver d'aguantar de clients.
El fenòmen treballadora d'inmobiliària que ensenya pisos és similar, el problema és que no t'està intentant colar un article X que val 30 euros, si no un pis que potser en val 500. Aquí la cosa canvia.
Avui m'he sentit que em preníen per imbècil al ensenyar-me una mena de cuchitril dels anys 20 com si fós un xalet en plena costa brava.
"L'edifici és nou" em deia, tot pujant les típiques escales de metre d'alt amb la barana de ferro forjat. Ein? nou? Era nou quan la meva àvia va néixer... On és l'ascensor? I l'arquitecte? deu ser un paio de dos metres i mig d'alt perque cada escala que havia de pujar em feia venir un tirón al múscul de sota la cuixa!
Al entrar, ella: "Jo no l'he vist aquest pis... a veure... ai! és mono, noooo?"
Eeeemmm... bueno si, quan devíen posar el parquet flotant nou suposo que quedava ben mono...
"Jo vaig viure molt de temps a l'escala del costat, i estava taaaaan contenta perque era taaaaan cèntric"
Eeeem... "si si, i on es pot aparcar el cotxe??" "Si mira (em fa sortir al balcó, no hi cabíem les dues però ella ho ha anomenat TERRASSA) veus aquella P de parquing??? és zona blava, gratis a la nit". No veia la P de parquing per enlloc, i al final... l'he visualitzat allà... a la llunyania... tamany llentia pels meus ulls... WTF? Està una mica lluny, no? "Bueno, si vols te'n lloguem un aquí al costat per només 60 euros".
Au vaaaa... el que em faltava.
Després... l'habitació... Que era... Llit - finestra - rentadora. És a dir, gairebé ja es podia dir que la rentadora dormia amb tu al llit! I va i em diu... "la rentadora és aquí fora (sortim, però abans intenta pujar la persiana que s'encalla) Dóna a un pati de llums, que bueno, ara perque hi ha obres, però aquí no sentiràs soroll de res... Mira, aquest balcó del costat era casa meva... quina gràaaaaacia".
És clar, obres vol dir unes excavadores tamany catedral, i no sentir soroll, relativament, suposo que mentres les rates dormin i no tinguis la rentadora posada, pos no, no es deu sentir soroll.
L'últim punt a favor que m'ha donat la dona ja per acabar-me de convèncer de llogar el maravellós xalet en plena costa brava... ai, vull dir el pis, és que l'alcalde viu a sota. WTF?????????? A mi que collons m'importa! Brrrr... "és un noi jove, molt bona persoooooonaaaaa siiii" Flipo. Ja sé qui és l'alcalde. I a mi què?????
A la porta li he dit que gràcies i per curiositat he preguntat quan havia de deixar de fiança per aquell palau. Una ganga! 4 mesos per endavaaaant perqueeee claaaar és moblaaaaat....
Per cert i ja per acabar, tenia banyera amb hidromassatge! Woooooowwww! suposo que això ja deu fer pujar 50 euros el lloguer, el que no em queda clar és si tenir de veí al alcalde també és un plus en el preu del putu palau.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sort que per a mi em queden molts anys abans que comenci a buscar pis!
Una cosa que em fa gràcia és que sempre lloen el pis, el posen a un pedestal, et diuen que després d'aquestes obres "tamany catedral" no hi haurà soroll quan la dona, just en entrar, et diu "Jo no l'he vist aquest pis...". Llavors penses "Cony, si no l'has vist mai, com cony sabràs com serà això després d'un temps?
Són coses que mai arribaré a entendre.

Anònim ha dit...

quina forma de riure amb el post jeje

ferranbdn ha dit...

Graaaan!
Jo no he de passar per aquest suplici, encara, però espero que em quedi poc...
És un petit preu que s'ha de pagar per tenir d'una vegada per totes/seguir tenint independència :)

ja ens aniràs explicant la recerca

Ïa ha dit...

:D molt bo Marteta! crec que és una bona descripció del fenòmen quasi paranoic anomenat "Com vendre lo invendible".
Però són situacions que fan gràcia pq el "venedor" en qüestió fa mil i un esforços per creure's el que diu.
En fi, la estupidesa humana arrossegada per la desesperació.
Ànims tia!! a fora hi ha un piset REALment genial per tu! només cal seguir buscant...come on let's work!