dissabte, 15 d’agost del 2009

Despedides de solter o com actuar com mai ho fariem sols pel carrer

Si agafes una trompeteta i et fots sol a pitar pel carrer i cridar no cal que digui quina sería la reacció de la gent al veure-ho. Però oh, senyors, si vas en grup perque és una despedida de solter, llavors què? Està socialment acceptat.
I és que vale si, sempre s'han fet, bla bla bla... i tothom coneix algú que et dirà "que de puta mare ens ho vam passar a la despedida de solter/a de X". I més igual. No hi he anat mai i espero no haver-hi d'anar mai, perque us asseguro que si em trobo en aquesta situació no tindria verguenza ajena del futur casat/da que va vestit de caputxeta vermella o d'spiderman, o el que sigui, tindria vergonya per mi mateixa.
No li trobo la gràcia, i estic convençuda que en el seu dia la va tenir, però ara ja ho trobo un ritual absurd.
Potser és que m'estic fent jaia, que em queixo de tot i que ja em molesten els sorolls, els adolescents, la gent taja que crida o coses semblants com aquesta. Però que jo recordi, mai m'han fet el pes aquests espectacles.
Els humans en manada podem ser molt terribles, fem coses que si les féssim per si sols no les faríem. Les despedides de solter són el clar i vivent exemple.

3 comentaris:

xevi_v ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, jo tampoc he anat mai a cap despedida d'aquestes, i espero no tenir que anar-hi mai, i menys de la meva.

Karles23 ha dit...

Sisi, quina cosa més patètica i lo millor és que es creuen que fan gràcia a la resta de la gent, no se d'on va sortir aquesta moda, però el que la va inventar hauria d'estar penjat d'els collons, he dit!

Ch0y4n0 ha dit...

Quina raó que tens! Pero te la dono perque soc bastant formalet i tímid i sento vergonya aliena bastant sovint xD