dimarts, 5 de maig de 2009

Per què sóc ex fan de Marilyn Manson

Segueixo tenint el poster amb L'antichrist Superstar penjat a la meva habitació. El tinc desde que tenia 17 anys i vivia en un pis d'estudiants a Girona. Quan vaig fracassar en els estudis allà fent biologia i em vaig passar aquí Tarragona a fer química, el poster va venir amb mi, i va quedar penjat a la paret on és ara. D'això ja farà... 12 anys.

Hormonalment inestable i amb tendències nihilistes - depressives era jo quan escoltava al gran senyor Manson dels Sweet dreams i la Beautiful people. Idees anti cristianes, de destrucció i profundament anti socials feien que em sentís plenament identificada amb aquell ésser considerat desagradable per la majoria dels meus amics.

Un concert per any, més o menys... I una filosofia gairebé de vida, per quan ets jove i necessites alguna cosa amb que sentir-te identificat.
Mica en mica aquella idea es va anar deformant. Tan dins del meu cap com en el cap del senyor Manson que em suposo que, sense voler deixar d'innovar, va haver de sacrificar al antichrist per fer coses noves i no aburrir als fans. Com passa amb molts grups, els principis sempre són lo millor. Poc a poc la imatge va anar canviant, i les meves hormones alterades i idees nihilistes, sense deixar mai de desaparèixer, es van nar posant al seu lloc... Jo vaig seguir el meu camí, així com l'amic Marilyn va seguir el seu.

Tot i que no deixarà mai de ser ell, tal com un capellà no deixa mai de ser capellà, la cosa ja no és com era abans, com una història d'amor que s'ha anat refredant i ha perdut l'encant del principi.

Demà passat surt a la venta el nou treball de Marilyn Manson. Ja sigui per tradicionalisme, o simplement perque mai ha deixat d'encantar-me la seva imatge i la presentació dels seus cd's, jo me'l aniré a comprar. És l'únic cd que compro original, l'únic. Ni tansols amb The Cure, de qui sóc gran admiradora, ho faig. Però... Marilyn Manson sempre serà Marilyn Manson.

El meu referent de joventut, el meu company deprimit d'històries rares de quan era jove. Així doncs, m'he converitit en un ex-fan, sense deixar de tenir-lo sempre present.
La decadència que ha patit és evident, però malgrat això, malgrat els seus últims treballs no tenir el nivell del inicis, sempre té aquell punt que fa que en algun moment, en alguna cançó, en alguna frase, se'm posin els pèls de punta. Igual que quan tenia 17 anys.

Aquí us deixo Deformography del 1997.
Que l'antichrist tingui pietat de la seva ànima. Amén.





when you wish upon a star
don't let yourself fall, fall in too hard
I fell into you, now I'm on my back
an insect decaying in your little trap
I squirm into you, now I'm in your gut
I fell into you, now I'm in a rut
"i lift you up like the sweetest angel,
i'll tear you down like a whore.
i will bury your god in my warm spit,
you'll be deformed in your porn"
rock star, yeah (you're such a dirty, dirty)
rock star, yeah (dirty, dirty, dirty)
you eat up my heart and all the little parts
your star is so sharp
it leaves me jagged holes
I make myself sick just to poison you
if I can't have you then no one will
(chorus)
you are the one i want and what i want is so unreal
i'm such a dirty Rock star yeah...
(i am the one you want and the one you want is so unreal)

1 comentari:

Ch0y4n0 ha dit...

Jo també era molt fan d'en Manson, des de els 16. Encara tinc tots els seus CD's originals.