dijous, 9 d’octubre de 2008

Quillos


Advertencia: Post absolutament intolerant i feixista. Però què collons... això no és res públic, no he de ser políticament correcte i sé del cert que si teniu dos dits de front (o inclús amb un de sol), estareu d'acord amb mi!!!!



El fenòmen del quillo és ben curiós. És com anar per la vida dient "sóc gilipolles i me'n sento orgullós". Un quillo mai passarà desaparcebut de que és un quillo, això mai! Regla número 1 dels quillos: Que tothom sàpiga que ho ets. Ja de ben jovenet ha de donar pel sac amb la moteta de turnu (Regla número 2:Donar pel sac), que va com a molt a 40, però que genera més decibels que un fórmula 1, però clar... com van tant lents, el so infernal de la puta moteta dura segles, temps de sobres perque la teva agressivitat interior pugi fins límits insospitats i t'agafin ganes d'agafar una motoserra i matar-lo.

Regla número 3 dels quillos: Seguir donant pel sac quan tens 18 anys. Són terribles aquells individus de la mateixa espècie quillesca, però ja major d'edat... Ja no porten la moteta, porten el cotxe. El putu cotxe. No només fa ràbia el putu tunejat que els ha costat més pasta que el que pagaràs tu mai pel teu cotxe, si no que a més la seva puta merda de música entra per les teves orelles sense el teu consentiment, sense compassió, sense respecte... I torne'm-hi... ara ja no és una moto serra, ara ja directament tindries ganes d'ostiar-los amb les teves pròpies mans. Per que de veritat... jo si escoltés semejante tipus de música, em fotria vergonya!!!! Home! És com anar dient pel món, escolto merda i vull que tothom ho sàpiga i l'escolti! Va home va...

El més greu de tot plegat no és tot això, es que s'escampen com a mosques, estan per tot arreu... a més, semblen clònics, a mi em fan por i tot. En mataria a un i seria com els zombis, me'n sortiríen més i més per tots els racons... seria un no parar, mai acabaria d'exterminar-los.

No vull entrar ja amb una subespècie de quillot, que jo ja no ser si arriben a humà, més que res pel baix intelecte, més baix que el d'un mono suposo, que són els quillos fatxes. Els dels pantalons amb la bandereta, els de les ulleres aquelles Ray Ban al més pur estil Narcís Reyerta... Uff, qui pugui amb semejantes elementos una de dos: o és un d'ells, o és la persona més tolerant del putu món, cosa que crec... no existeix.

El món es seu, són els amos, aneu amb compte i mantingueu-vos lluny de motoserres, per si de cas.

3 comentaris:

ign74 ha dit...

siii.. un motoserra!!.. o ser dexter directament :D hm..el món és d'ells.. de vegades els envejo en serio.. allí amb els seus mini cervells.. sense enterar-se de la pel.lícula.. al seu putu món subwoofer.. molava el neng quan deia allò de 'yo soy persona neng!'.. jajaja.. boníssim..
p.s. mola la fotico..

Roger ha dit...

ooooohhhhhh.....siiiiii....motoseeeeeerra....com mola, em pensava que estava sol al món quan em quedava aturat en un racó imaginant infinites maneres d'exterminar els putus killots i poc a poc vaig descobrint que som més! Per cert, no seria molt millor un xurrac de tota la vida? seria més agradable anr-li dient: "tate quieto quillo, que si no paras de moverte esto no se va a acabar nunca..." slurtpp!!

Kevin ha dit...

Paraula del Senyor. Quines grans veritats has dit! (I'd also kill them!)