dimarts, 6 de gener de 2009

L'efecte nadal


Em paro a pensar i me'n adono que el nadal dona més disgustos que una altra cosa. Hi ha dos tipus d'efecte quan arriba: Els que no els hi agrada i els que els hi fa ilusió. Jo estic una mica pel mig, al principi em cago en tot i penso, buff quin pal.. I després quan hi estàs posat, doncs mira fa gràcia. Però de fet, per què serveix el nadal? Doncs molt fàcil. Per gastar calers. I és que aquets dies he patit l'efecte nadal com cada any, sense poder fer res per evitar-ho. Vas a voltar i et fots de mala llet perque hi ha gent i gent i gent i més gent, tot un malson per una sociopàta com jo. Però de fet, tota aquella gent són allà pel mateix que jo, per gastar calers. L'efecte nadal ens afecta a tots, tots abduits, obsessionats per gastar els calers. Passejant per l'illa diagonal vaig patir molt l'efecte, perque en aquella illa hi ha colocades, una darrera l'altra, aquell tipus de botigues en les que entres i t'agrada absolutament TOT. Vaig entrar en una i quan estava ja sotmesa a les ones del efecte nadal em va venir un dependent força gai i convincent oferint-me una cistelleta perque l'anés omplint. Això ja és el colmo perque és com tenir un instint psicòpata i que algú et vingui i et doni una destral. Nefast. Però oh, quina gràcia i quina ilusió el moment d'obrir els regalets, de rebre'ls... Sembla com si tot tingués sentit en aquell moment. Penso que és la petita satisfacció del nadal. Perque el menjar, molt bé quan te'l estàs fotent, però vinga a menjar i menjar un dia darrera un altre, fins que n'acabes fins els collons i et mores per un ou ferrat amb patates, això no pot ser bo de cap manera. Mentres ens recuperem de les endrapades i pensem en tot això... Ens anirem preparant per un efecte encara més devastador que el nadal: les rebaixes.