dilluns, 26 de maig del 2008

Mar1lyn Man5on


Que es pari el món perquè avui he decidit parlar sobre Marilyn Manson!

Sobre què? De què? Qui? D'aquell notes? D'aquell personatge oblidat de la meva extranya adolescència?

Si. Ell i només ell... Ell. Qui m'ha fet la més freaki de les noies de la classe, o la més freaki de les novies que heu tingut per molts dels que potser... algun rato llegiu això.

El fenòmen del grup que es corromp amb el temps, per desgràcia, ha acabat encaixant amb el perfil de MM, però... Per molt que estigui corrumput, per molt que ARA no sigui capaç de fer sentir el que abans podia, mai deixarà de ser aquell personatge que ens va remoure les entranyes quan erem més joves.

I és que ni ell ni nosaltres som els mateixos... Però els meus sentiments es segueixen excitant i regirant igual que fa deu anys enrrera quan sento l'entrada de Cryptorchid.

Mai oblidaré el moment en que Antichrist Superstar va caure a les meves mans, quan en realitat jo havia anat a la botiga de discos a comprar el Tragic Kingdom de No doubt... (Any 1997 quan ni em podia imaginar que existirien coses com ara l'emule).

El vaig escoltar d'una tirada, amb els colzes arrepenjats a la taula i les mans aguantant-me el cap... una per una vaig escoltar les cançons i vaig llegir les lletres... Aquell moment semblava que havia de ser un com qualsevol altre, però no me'n he oblidat mai, i encara que us semblarà que exagero, alguna cosa va cambiar, un punt d'inflexió extrany, si.


Extrany potser tot plegat, i també la sensació que sempre m'ha produït la gent que no ha entés que podia veure jo en un paio així. Sempre he defensat els meus gustos per damunt dels dels altres, igual que faria un fan de la Pantoja si li digués el que penso d'ella. Tot és respectable, suposo.


Potser tenim el passat idealitzat, o potser pensem que les coses bones només es poden repetir una vegada i tota voluntat d'insistir en fer que perduri és inútil, però sé que tot és real i no una il.lusió o un sentiment idealitzat cada vegada que escolto aquell Marilyn Manson de fa deu anys.


"He is the angel with the scabbed wings, hard drug face, want to powder his nose..."


1 comentari:

Roger ha dit...

Jo el vaig escoltar per primer cop dos dies abans d'anar a un concert a Badalona.
Concert al que anava casi per compromís, ara jo t'ho puc dir (jeje), i amb una mica de cangueli per el que podria arribar a passar allà dintre amb 5ooo satànics assedegats de sang.
Només puc dir que va ser genial, que em va encantar! i tot i que no he comprat mai cap altre disc seu, quan escolto el senyor Manson, com algú l'anomena, algo es mou a dins...és brutal!!