dijous, 12 de juny de 2014

Metronomy – Reservoir - Jacques Lu Cont Remix

Sabeu què? Que estic cansada de ser políticament correcte. Que no. Que em cago en tot. Em cago en el Quim per haver-me abandonat i haver-se mort. Em cago en la puta cada vegada que penso en totes les coses que m'estic perdent. Que sé de sobres que no les necessito. Però les vull! No vull renunciar a tot el que em toca. No vull tenir una vida així. Vull que tot torni a ser com abans. Vull marxar dissabte al Sónar amb ell. Vull alcohol, drogues i ballar fins que es fa de dia. Vull que tot torni. Joder! Estic molt sola amb tot això. De veritat. No sé amb qui parlar, no sé a qui plorar, no sé què fer. No vull ser víctima. No em vull lamentar. I no vull frases d'aquestes a la meva vida. Però hi ha moments com ara que no puc més. Costa mantenir la calma, costa comportar-se, costa molt. I creieu-me que ho estic fent super bé. Confio plenament en mi. Però en serio que donaria el que fós perquè el Quim no estés mort en aquell putu forat i jo aquí fora aguantant i aguantant i sempre amb el putu control mental. Vull marxar al Sónar. Vull aquells riures. Vull estar viva com abans. Vull moltes coses. Tinc moltes coses. Costa. Costa saber que tot va bé però que t'agradaria que anés com abans. Costa no enfadar-se, no cagar-se en la puta, no donar voltes i més voltes a les coses.  Costa estar tot el dia amb mi. Costa veure com la cagues, com sents, com et lamentes i no poder fer res. Costa entendre. Assumir. Costa moltes vegades saber què passa. Costa no engegar a la merda al personal. Costa. Costa molt. Me'n vull anar al Sónar. Me'n vull anar i sentir allò. Vull sentir moltes coses que ja no sento.