Ens passem la vida super rallats capficats i absorts en coses que no han passat, super fidels als nostres super ultra principis i creient que allò va a missa per despres, què?

Que no. Que em menjo tot el que ahir vaig dir... super convençuda i rallada de la muerte casi tallant-me les putes venes. Crec, si no passa res, que demà me les piro al Sónar.  JUAS! Suposo que els que em coneixeu no us vindrà de nou això. Ja sabeu com sóc. Que hi farem! Seguirem informant... Wish me luck.

Es veu que hi ha coses que mai moriran. Fins el dia que jo em mori. :)