divendres, 9 de maig del 2014

Wolfram

Quan  miro al meu voltant a tots els meus amics... i penso en tot el que els hi dic, i veig que no puc fingir..., aguanto la respiració. I així mil vegades! Però que fàcil que em resulta fingir que tot va bé. No sé si he desenvolupat aquesta capacitat o la tenim tots per defecte simplement perquè no tenim cap ganes que ningú ens pregunti.
Jo aguanto la respiració mil vegades al dia per no dir el que penso, i la veritat, funciona! Potser és que tampoc em fa cap falta dir-la. Potser ja he après a estar amb mi mateixa i les meves circumstàncies. Mola mil. Com que suposo que a la llarga I got no regrets, I hold my breath.
M'encanten els Wolfram. Super cracks. Impossible que no et facin ballar. Si no balles amb ells, potser... potser no m'entens, potser no entens res del que parlo, potser tu sí necessites dir el que sents al moment, potser el que sents no està en contradicció amb el teu interlocutor, potser sí tens ganes que et preguntin què passa, potser simplement és que estem en òrbites diferents. Però realment, no hi ha dos òrbites iguals, per la simple raó que no hi ha dos planetes ocupant el mateix espai. Llavors? Què estem buscant? Si el que tenim en el fons és res. No sé. No m'explico. Cadascú a la seva òrbita. No hi ha més.

Enjoy Wolfram's song. De res.

Wolfram – Hold My Breath feat. Holy Ghost!

When I look around and all my friends
And I think of what I said to them
And I give for once I can’t pretend 
So I hold my breath ohh. 
What a perfect chance to start again
From a TV set don’t need it
And I give for once I can’t pretend 
So I hold my breath. 

When I look around I’m not at home 
From the TV set you’re not alone
And I get for once I got no regrets
So I hold my breath.
Stop look it out for someone else
When I’m here inside there’s no reason
And I get for once I can’t pretend
So I hold my breath. 

I took some money from the joint account.
I know, I know, I know we're running out but, I found a woman in a photograph.
Good guess, good guess, good guess, so I hold my breath.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Eh?

Marilyn Malson ha dit...

Com diu l'anònim, costa una mica d'entendre, la teva entrada, però em quedo amb el que dius de les orbites. A vegades les òrbites es poden entendre encara que no siguin la mateixa, també pot passar que les òrbites sigui paregudes però en un pla diferent, o bé, òrbites tan diferents que no hi ha manera. Crec que ho he entés bé.

O com diuen els RHCP a la cançó Can't Stop: "Music The Great Comunicator".

Gerard Tincgana ha dit...

Osti tu! Necessito liar un cigarru "amanit" (oi que m'entens ;) ) per examinar bé el teu punt de vista disconforme cap aquesta societat globalitzadora que ho vol unificar tot a una sola òrbita.

El teu post em servirà per compondre el meu pròxim single que treuré al mercat a l'agost.

Salut i força al canut!