dimarts, 18 de març de 2014

Adore

The Smashing Pumpkins – For Martha


L'Adore dels Smashing Pumpkins és sens dubte un dels cd's que més m'ha impactat a la vida, i dels que més he escoltat. Que seria... cap al 1997 o 1998...
Em podia quedar hores estirada al llit amb els ulls tancats, escoltant-lo una vegada i una altra i una altra... Sentint tota la seva tendresa i sentiment fluint per dins meu... deixant-lo fer, deixant-me fer...

Si esteu llegint el post com s'ha de fer (ehem...) estareu escoltant For Martha.
Sembla mentida com prèn sentit de cop i volta aquesta cançó. Com, en una idea romàntica i absurda penso que va ser escrita per mi, en el seu dia... per retorbar-me amb ella avui com estic fent ara, perquè m'agafés de la mà, super dolça, i m'apropés cap a ella, lentament, per abraçar-me.

Enjoy :) deixeu que us abraci. Reconforta.

Whenever I run
wherever I run to you lost
it's never done
just hanging on

the past has let me be
returning as if dream
shattered as belief

if you have to go, don't say goodbye
if you have to go, don't you cry
if you have to go, I will get by
someday I'll follow you and see you on the other side

but for the grace of love
I'd will the meaning of
heaven from above

but for the grace of love
I'd will the meaning of
heaven from above

your picture out of time
left aching in my mind
shadows kept alive

if you have to go, don't say goodbye
if you have to go, don't you cry
if you have to go, I will get by
I will follow you and see you on the other side

but for the grace of love
who'd will the meaning of
heaven from above

long horses we are born
creatures more than torn
mourning our way home




3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina sensació més agradable. <3

Pianti ha dit...

m'agrada que t'agradi, ja saps.......

aniol ha dit...

Al 2007, el Zeitgeist em va proposar fer-me fan definitivament dels Smashing Pumpkins. I quan escoltava alguns àlbums com l'Adore era com si l'hagués escoltat anys abans, vés a saber, quan devia estar a prop d'algun fan dels Smashing Pumpkins i se me'n va quedar la música a l'inconscient. Escoltar-lo va ser com recuperar una vida que no vaig saber fer meva en el seu moment. I ja des de llavors, aquell 2007, que vaig ser conscient de l'estima que li havia tingut al llarg de la meva vida al Billy Corgan.

La cançó que recordo més del disc però és la de "Perfect". :)