diumenge, 6 de desembre de 2009

Marilyn Manson - BCN 04/12/09

"Recinto cubierto del estadio Olímpico Lluís Companys" o el que és el mateix, carpa de plàstic cutre al costat del estadi. Allà va tocar, o van fer tocar, al gran senyor Manson divendres.
Una setmana abans havia pujat a Montjuïc a veure als Depeche Mode i les riuades de gent eren brutals. Pel senyor Manson erem uns pocs, barrejats amb els que pujaven per veure la Copa Davis que es feia al mateix moment al Sant Jordi.
Pobre, trist, un concert fins i tot diria que decadent. Aquells espectacles als que jo havia anat (que no en són pocs Barcelona, Madrid i fins i tot Múrcia) tan brutals, tan grans! ... divendres va ser "el mateix", però amb baix pressupost.
Sempre he dit a la gent que per molt que no t'agradi Marilyn Manson, un concert seu val la pena veure per l'espectacle visual que és, o que era... ja no ho sé. Les plataformes, les nines, la llum, els colors, els trucs visuals... divendres van quedar reduits a 4 neons, banderetes, purpurina que volava, i un Manson més que moderat.
Malgrat tot he de dir que vaig disfrutar totes i cadascuna de les cançons de la hora i mitja de concert. El so era perfecte, i ell com sempre perfecte. Moderat però brillant, com el tipo que algun dia fué... (guinyo al gran Ivan Ferreiro, si).
Això si senyors! Es va eixugar el cul amb la bandera yanqui, com sempre! Això si que no ha cambiat!
El fet més destacable i inclús més insòlit que la decadència va ser la senyera que va treure i amb la que es va embolicar just abans de tocar "Irresponsable hate anthem". Cançó que per mi és de les millors, de les més fortes i de les que contenen més significat polític. Significat que mai havia associat amb Catalunya, però que vaig veure que anava que ni pintada ("I wasn't born with enough middle fingers, I don't need to choose a side").
En general la decepció va ser bona. Vull pensar que és la vida o la crisi o jo que sé. Vull pensar que no és res més que la confirmació de la meva teoria d'ex fan feta realitat. Jo he cambiat, ell també. És com si s'hagués apagat, és com si fós el començament del final. És com si el seu moment de glòria formés ja part del passat. I no m'agrada, però allí estaré quan torni, com a ex fan.

Us deixo la lletra de Unkillable Monster, cançó que vaig postejar fa un temps. Dóna què pensar... Sembla la història del que acabo d'explicar en aquest post. Si realment ell és l'unkillable monster no hagués pensat mai que acabaria així.

UNKILLABLE MONSTER
How the fuck are we supposed to know
When I'm a monster, with the way
You refuse to die
How the fuck are we supposed to know
If we're in love
Or if we're in pain

I'm a tightrope walker
I can't find my circus
And I'm damaged beyond repair
You're just a coffin
Of a girl I knew
And I'm buried in you

You never said "I'll end up like this"
No. No, no, no

Sometimes I dream I'm an exterminating angel
A travelling executioner from heaven
Sent to give you the prettiest death I know
Call the grave and make our reservations

You never said "I'll end up like this"
No!
You never said "I'll end up like this"
No, no, no, no

Are we in love or are we in pain?


How the fuck are we supposed to know
When I'm a monster, with the way
You refuse to die
How the fuck are we supposed to know
If we're in love
Or if we're in pain

Why is my wound a front door to you?
Am I my own shadow?


ACTUALITZACIÓ 07/12/09

Per youtube he trobat un video del moment senyera :) Senyera i Xibeca, senyors!


2 comentaris:

Roger ha dit...

Sí senyor! si jo sempre he dit que el sr Manson és el màxim exponent del rock català!!
Si podem tenir un president andalús, també podem tenir de president el senyor Manson!

Yes we can!

Ibuprofeno ha dit...

Crec que no va ser la millor actuació de MM, ja sigui pel recinte o perque la seva carrer musical ja està casi acabada.I es va voler guanayr el púlbic amb la senyera però...

Tot i així, no li trec mèrit, a fet grans temes com aquest: (crec recordar que era per la BSO Spawn sino m'equivoco) i molts més

http://www.youtube.com/watch?v=THNEolxBmso