dijous, 26 de febrer del 2009

Berg


Sempre que tens un nou follower al Twitter que:
-Té la foto d'una tia cañon

-Només una o dues Updates
-Segueix a 50 mil persones
-Només té 4 followers (de ben segur tius una mica curts de gambals que els hi mola la foto de dicha tia cañon)
Saps que és un putu spamer.

L'últim cop que se'm ha donat el cas és ara mateix. El que més m'ha sorprès és la one line bio del/la spamer que posava "
staying healthy and losing weight". Vergonyós. Almenys té la decencia de posar staying healthy, suposo que per no fer de la frase una apologia de la anorexia o algo així. Realment el que més pena em fa és que hi ha gent que pensa així, que viuen pensant en perdre quilos i tenir el cos perfecte per una raó encara més penosa que la propia exstència d'aquesta gent que és agradar als altres. No pas a mi, no m'agrada la gent que viu pendent del seu cos, no m'agrada la gent que viu pendent de la roba que és posa i de la seva puta imatge com si agradar als altres i assemblar-se a la gent que surt per la tele fós lo més important. Com que estic dins el meu blog i jo sóc qui hi escric em permeto el sant gust de dir que M'HI CAGO en aquesta gent. Em fan pena. Quan tots siguem jaios i no hi hagi manera de que aquell cos sigui com el de quan erem joves, no tindré la sensació d'haver perdut el temps privant-me de menjar el que m'agrada. Tinc els meus dubtes de si tota aquesta gent podran dir el mateix. En el fons, són pobres víctimes. No cal menjar Big mac's cada dia, però... quan te la menges que sigui sense cap mena de remordiment i a viure que són 4 dies i bla bla bla...

1 comentari:

Ch0y4n0 ha dit...

Sóc totalment contrari als Mc Donalds, cola-coles, tabac, alcohol i companyía.
I no perque vulgui un cos Danone imposat per aquesta merda de societat ni res per l'estil, sino perque em senten totes malament, acabo amb molt mal de panxa o em marejo. Jo vaig al gimnàs purament per salut, no es res psicològic, tinc comprovat que aguanto millor el día a día sense dolors estranys. Estic al pes que jo considero l'ideal, ideal per viure sense dificultats ni cap tipus de trastorns o enfermetats.

A més, sembla que tingui algún tipus de defensa al cos que detecti automàticament les substàncies nocives, també em passa amb el tabac, quan l'oloro em surten un munt de mocs per filtrar tota la merda que fa la humanitat.