The Fall

Fa només qüestió de dies en el top ten de pelis que vai penjar us parlava de The Fall tot dient que mai l'havia vista estrenar-se al cine. Doncs bueno, no sé si per simple casualitat, coses de Murphy o vés a saber per què, però The Fall ja és al cine. Hi he anat de seguida que ho he sabut a veure-la altre cop.

Premi a la millor película del Festival de Sitges del 2007. Esplèndida, plena de detalls insòlits, una història que desborda sensibilitat per tots cantons. El que més crida l'atenció i crec que el més maco de la peli són els colors, els paisatges i els ambients...

Tan ens trobem en l'ambient de l'hospital més aviat gris, on tenim els dos protagonistes ingressats (una nena i un noi), com per contra ens podem trobar en mig d'un conte èpic, ple de colors i de llum i amb històries fantasioses.

Els salts entre vida real i conte són genials, quadren a la perfecció i en cap moment et deixen perdut. Tot i ser dins un conte, saps que no hi ets, però et creus el conte. I el mateix passa a la inversa, com a la nena, que quan es troba a l'hospital està desitjant que segueixin explicant aquella història...

Els personatges reals, sobretot la nena, captiven desde el primer moment, desde la primera frase. Els del conte són tots molt pintorescos. Un bandoler espanyol, un indi (de la India), un esclau negre, un expert en explosius rus, un indígena, que segons sembla guarda ocells a la panxa perque no els facin mal, i el mismíssim Charles Darwin, com a cervell intel.ligent del grup.

Amb un transfons molt trist, la peli no ens deixa ni molts menys indiferents. Dins de la tristesa de la història no m'atreviria a dir que The Fall sigui ni molt menys un drama, simplement penso que a vegades les històries tristes són aquelles que ens desperten la sensibilitat que tenim a dins adormida, que de tan en tan ja va bé que ens remoguin una mica els sentiments, no creieu?